TEMA: Decapitació de Sant Cugat
DATACIÓ: 1803-1804
IL.LUSTRACIÓ: Ajuntament del Masnou.
DESCRIPCIÓ: Quadre de format mitjà, que es conserva al Saló de Plens de l'Ajuntament del Masnou, representant la temàtica de la decapitació de Sant Cugat.
El quadre segueix una composició clarament barroca, amb una escena central on es desenvolupa l'acció del martiri, més amunt, en el costat dret es veu la representació del tribunal o autoritat romana presenciant l'execució i, en l'angle inferior dret, hi ha les Santes Juliana i Semproniana. En el centre superior del quadre s'hi copsen un conjunt d'angels en un núvol, portant una corona i la palma del martiri, de tamany lleugerament desproporcionats respecte la resta del conjunt, pel fet que, al correspondre el disseny a un esbós per un quadre monumental i que els mateixos anirien situats a la zona alta, aquests per un efecte òptic quedarien disminuits.
L'obra sembla que vulgui buscar un efecte de no ferir a l'espectador amb la visió de l'acte del martiri, per això, l'artista va plasmar l'escena justament en els instants abans de l'acció, fugint d'altres representacions típiques (i més sanguinàries) d'aquest martiri que s'havien plasmat en sobretot en el gòtic i renaixement (veure, a tall d'exemple, la taula d'Aine Bru de 1505). Possiblement hi hauria pesat el fet que un dels quadres entregats amb anterioritat, la representació del martiri i decapitació de les Santes, on es veu el botxí agafant pels cabells el cap de la primera figura executada, creiem que deuria haver escandalitzat i causat esgarrifança, per l'horror de l'escena, als responsables de les obres de l'altar major i, l'artista, es veié obligat a tractar la temàtica amb un cert respecte.
COMENTARI: La història ens porta al moment en que s'executaren, per a l'altar de Santa Maria de Mataró, els quatre quadres amb escenes de la vida i martiri de les Santes patrones Juliana i Semproniana, per part de l'insigne pintor Pere Pau Muntanya i Placeta, però una greu malaltia va interrompre el seu treball, restant pendent de realitzar la darrera entrega. Així els historiadors Marià Ribas i M. Dolça Ribas, ens expliquen: Tractem en aquestes pintures de l'obra pòstuma de Muntanya pel fet que, en iniciar l'últim quadre, quan ja n'havia lliurat tres, fou sorprès per una greu malaltia que el portà a la mort el dia 3 de novembre de 1803. Llavors continuà l'encàrrec Joan Giralt, gendre de l'artista difunt, i exercia el càrrec de tinent de l'Escola de Dibuix. Giralt ja havia col·laborat en diverses obres de Muntanya i precisament recordem, pel que ara ens interessa, que en una exposició de retrats i dibuixos antics i moderns, celebrada a Barcelona el 1910 hi figurava una aquarel.la de Giralt com estudi del tema que hagué d'interpretar en aquesta última pintura.
El 1804 quedaren els quatre quadres col.locats al seu lloc definitiu. Aquest últim quadre fou desafortunat en tots els aspectes, no sols per coincidir amb la mort de l'artista que havia de pintar-lo, sinó també perquè fou l'únic que no es salvà de la destrucció del 1936. Modernament n'ha pintat un altre, inspirat en aquell, l'artista mataroní Jordi Arenas, per tal de completar el conjunt en ésser reposat de nou al seu lloc del presbiteri (Ribas Ribas 1979, p. 34).
L'autoria del quadre conservat al Masnou, si hem de seguir la teoria dels anteriors historiadors, evidentment seria obra de Joan Giralt, no obstant, el fet que precisament la mort truncà l'obra de Pere Pau Muntanya, fa que la possibilitat que pugui atribuir-se a aquest darrer no sigui desencertada, així creiem que, l'artista, previ a l'execució de l'obra principal podria haver realitzar un bosqueig, a petit tamany, de la composició, per tal que els responsables de l'encàrrec li donessin el vist i plau i, també, per la possibilitat que hagués pogut preveure que, per causa de la seva malaltia, ja no ho podria acabar, deixant així una mena d'instrucció pòstuma. El dubte es podria desfer si es localitzés l'aquarel.la anteriorment esmentada i es pogués copsar si consta, o no, l'autoria de Joan Giralt en la mateixa, encara que, per altra banda, també resta el dubte que la suposada aquarel.la de Barcelona, de l'exposició del 1910, sigui exactament el mateix quadre que es conserva ara a El Masnou.
Bibliografia:
Ferrer i Clariana, Ll.: Testimonis del culte a les Santes Juliana i Semproniana, en el monestir de Sant Cugat del Vallès i a Mataró. Mataró 1961, p. 23.
Mainar, J.: "Muntanya i Placeta, Pere Pau". Gran Enciclopèdia Catalana, vol. 10, Barcelona 1977, r. 1981, p. 374.
Publicitat Fermalli: Les Santes Patrones de Mataró en l'Altar Major de Santa Maria. Festes de Les Santes 1975. Mataró.
Ribas i Bertran, M.; Ribas i Rosselló, M.D.: El retaule major de Santa Maria de Mataró i l'ampliació del temple. Mataró 1979.
