Francesc Serés va ser el primer escriptor que va protagonitzar en solitari el cicle Nous Narradors Contemporanis, a la llibreria Robafaves. L’autor de Contes Russos finalment no va poder fer tàndem amb Monika Zgustova, que va causar baixa de darrera hora per malaltia. Serés, natural de la comarca del Baix Cinca, va acaparar tota l'atenció divendres passat, dia 25, en diàleg amb Manuel Guerrero, un dels promotors del cicle (Jordi Carrión tampoc hi era en aquesta ocasió). Va disposar de prop d’una hora i mitja per descriure allò que l’empeny a enfrontar-se a la pàgina en blanc. En el seu cas, va deixar clar que el seu principal impuls és recórrer camins literàriament inexplorats.
“La novetat per la novetat no m’interessa, però sí que vull aportar coses noves, fixar-me en allò que els altres encara no han vist”, va explicar Serés. La seva obsessió és no repetir-se, ja sigui en referència a la seva pròpia obra com amb la dels demés. “Si algú altre ja ho ha fet, i bé, doncs no ho facis tu”, va resoldre, amb una simplicitat que no reflecteix del tot el repte que li suposa cada nou llibre. “És important pensar què aporta cada nou projecte literari, la literatura és com qualsevol altra àrea del coneixement, com la ciència o la filosofia, que es basen en anar avançant”, va dir.
Va ser sota aquestes premisses que Serés es va enfrontar a projectes com Contes Russos, el seu darrer llibre, un conjunt de relats firmats per autors russos inventats, heterònims del propi autor; o La força de la gravetat, un assaig sobre el món del treball, un tema molt poc tocat per la literatura del país i que ha acabat servint d’inspiració per a autors més joves com Belen Gopegui o Isaac Rosa. En el primer cas, Serés va atrevir-se a reelaborar faules tradicionals russes o inventar-se històries d’amor entre un mecànic i una pagesa siberians sense haver trepitjat mai el país. “Si hi hagués estat prèviament, mai hauria escrit aquests contes, necessitava un país sense cap connotació que m’hi identifiqués”, va dir. Malgrat tot, la seva relació amb Rússia ve de lluny, de quan tan sols era un marrec a Saidí, el seu poble natal, i escrivia a l’ambaixada de la URSS perquè li enviessin material propagandístic del llavors règim soviètic. “Era per avorriment”, va espetar Serés, reflex d’una infància poc estimulant en un llogaret de la Franja. “Rússia és un país amb una història que sembla ficció, amb uns escenaris enormes i un pòsit cultural molt fort, coses que serveixen de caldo de cultiu per crear històries”, va apuntar l’autor.
Serés, com és habitual en aquest cicle, també va llegir en veu alta un text seu inèdit, en aquest cas del nou llibre que està escrivint, un retrat dels darrers 25 anys de les terres de ponent i l’evolució que han viscut amb l’arribada de la immigració. L’escriptor també va parlar de l’encaix de la literatura catalana a l’Estat espanyol, que va retratar amb força duresa. “Ningú s’està plantejant seriosament si és possible reconstruir els ponts perduts”, va dir.
-