El 26 de juliol, dins la seqüència del dia de Les Santes, és una jornada amb un cert complexe dels dies precedent i posterior. Venim del gran esclat del 25, amb la Crida i la Nit Boja i l’endemà és la diada principal, el dia de les patrones. Enmig, el 26 té entitat pròpia sobretot al voltant de la canalla. Les moltes famílies que se sumen a la Tarda Guillada són les protagonistes de la rèplica en versió accessible per edats curtes del mateix ritual de la Nit Boja.
El 26, però, comença amb forma de la repicada més important de l’any al campanar de Santa Maria. És la Barram i repicada, més de mitja hora de voltar campanes i de disparar morterets que comencen amb una seqüència de batallades de les tres campanes grosses del cloquer amb el tritlleig de base de les altres dues, que porten el nom de les patrones. La Barram és un d’aquells rituals que molta gent no es vol perdre, que omple la Plaça de Santa Maria dels que hi volen ser i que a dalt del campanar aquest any va tenir, com tants altres actes com la Crida, un sentit afegit de record i enyorança de Lluís Hugas, campaner major.
Els geganters van pujar a dalt del campanar els rams amb els que la Geganta i la Toneta havien lluït la nit anterior al Desvetllament Bellugós i els campaners hi van afegir un ram propi, amb una fotografia d’en Lluís. Petits detalls que fan més humana la festa.
Tarda Guillada massiva
El més granat de la jornada, ja s’ha dit, ve amb forma de Tarda Guillada. Primer el De parranda! i després el Correguspira van tornar a evidenciar la fórmula guanyadora d’aquesta tarda que és escola, viver i aparador de festa tot alhora. La munió de famílies ben protegides del foc dansant sota espurnes de les colles infantils i les sempre amables expressions de joia, espant, emoció o desorientació de la canalla van tornar a ser una de les millors imatges de la Festa Major.