Sagues com El Padrino o, més recentment, Los Soprano, han dibuixat des del cinema i la televisió un perfil de la màfia tan terrible com fascinant. Personatges sense escrupols, cruels i amorals, però a l’hora carismàtics i amb un punt de glamour que genera atracció entre el públic. Gomorra, el film de l’italià Matteo Garrone basat en el polèmic i exitós llibre del mateix títol del periodista Roberto Saviano, arriba a la gran pantalla per desmuntar aquests estereotips. El llargmetratge es presenta com un anàlisi de l’infern que creen les trames criminals de la Camorra, organització mafiosa secular instal·lada a Nàpols. Ho fa a través de cinc històries, inspirades en la pura realitat, de cinc personatges que veuen afectada la seva vida quotidiana per les activitats de la màfia.
El llibre de Saviano en què es basa la pel·lícula ha donat una gran fama a l’autor, ja que ha estat traduït a 42 idiomes i ha venut més d’un milió d’exemplars arreu del món, però alhora ha estat la seva condemna. Des de la seva publicació, la màfia napolitana ha dictat la sentència de mort de Saviano, que viu permanentment escortat i fa pocs dies ha anunciat que es veurà obligat a abandonar Itàlia. La versió cinematogràfica es va projectar per primer cop a la darrera edició del festival de Cannes, i a Espanya ja s’ha pogut veure al Festival de Sevilla. A més, és la candidata d’Itàlia als Òscars.
-