El president del Patronat de Cultura, Jaume Graupera, va anticipar que el 2007 un del grans temes de la campanya electoral podria ser la redefinició de l'eina de gestió de la política cultural municipal que ell lidera en aquest mandat. És obvi que el Patronat necessita una remodelació. A la propera campanya se'n parlarà molt, va assegurar el líder d'ICV en una taula rodona sobre la cultura local convocada per la nova associació Alarona al Museu Arxiu de Santa Maria i davant una seixantena de persones. El debat va concentrar els responsables de cultura de quatre dels cinc partits amb representació municipal, ja que finalment ERC va excusar la seva presència, i el va moderar el periodista Francesc Castanyer.
Graupera sortia al pas d'aquesta manera a les crítiques que els dos partits de l'oposició CiU i PP- van fer sobre com s'organitza la política cultural municipal. Maria José Recoder (CiU) va insistir en diverses ocasions en què l'actual PMC és un organ excessivament lent, mentre que Paulí Mojedano (PP) va apostar per crear una eina de gestió totalment privada -una fundació, on també hi hauria representants municipals-. Ivan Pera (PSC), va respondre Mojedano dient que el que en realitat volen els populars és qie els privats facin el que els convingui sense cap mena de control. El mateix Pera va defensar la concertació amb les entitats recordant que l'esquema del PMC ja respon en part a aquesta idea. Hem de fer una societat forta, no un Ajuntament fort, va dir.
Per la seva part, Maria José Recoder va assegurar que les entitats depenen excessivament del Patronat de Cultura i que aquest organisme autònom té un pressupost escàs. En aquest ordre de coses, Paulí Mojedano va protagonitzar el punt més calent d'un debat que es va desenvolupar en un bon ambient quan va acusar la política cultural de l'Ajuntament de no tenir una visió universalista: La política cultural de l'Ajuntament té una visió ideològica, controladora. Per això no tenen impuls les entitats, va assegurar.
Estratègia de futur
La discussió sobre la necessitat de redefinir l'eina de gestió de la política municipal s'havia plantejat arran d'un altre debat, el de si la ciutat té plantejades línies estrategiques culturalment parlant. Els dos partits del govern representats a la taula PSC i ICV- mantenien que si, mentre que els de l'oposició CiU i PP- defensaven que no. No hi ha objectius estratègics i per tant no sabem si anem bé o no, va dir Mojedano.
Pera va respondre que si que es treballa estratègicament i que una mostra d'això és la redacció del Pla d'Equipaments Culturals, que marca un abans i un després amb l'etapa que va fins 1999, que va definir de reconstrucció de la ciutat. En relació a això
Mojedano va dir que el Pla d'Equipaments no és estratègic perquè no defineix una nova eina de gestió. Recoder, per la seva part, es queixava de que el Pla no detalli de quina manera es pensa finançar el propi projecte així com que no quedi clar la relació que s'estableix amb els espais privats.
Territorialitzar la cultura
En un altre moment, Paulí Mojedano va acusar Graupera de no tenir prou clars els objectius del mandat i el president del PMC va assegurar que el seu objectiu bàsic era arribar arreu de la ciutat i crear nous públics. El nostre públic objectiu són els 118.000 habitants de la ciutat, va dir. Maria José Recoder es va referir a territorialització de la cultura però en un sentit diferent al que defensava Graupera i va apostar per donar força a la Riera com a nervi cultural de la ciutat, complementat amb L'Escorxador i Can Marfà. En relació a això, Graupera va comentar que hi ha almenys divuit entitats a la ciutat que no tenen en aquest vial el seu espai natural i que per tant es podrien sentir excloses davant d'aquesta perspectiva.
Potencialitats i futur
En l'últim torn del debat, es va parlar de les potencialitats culturals que té la ciutat. El socialista Ivan Pera va dir que els actius més importants de cara al futur són els artistes i les entitats que treballen a Mataró i que la cultura que es generi ha d'arribar a tots els habitants de la ciutat però també a l'eix Ripoll-Vic-Granollers-Mataró. Pera va apostar també perquè la cultura sigui un valor afegit de la ciutat que generi oportunitats socials i econòmiques, en un sentit que posteriorment va ser elogiat per l'artista Perecoll, present a la sala.
Maria José Recoder va apuntar que el problema de la ciutat en l'àmbit cultural és saber vendre bé el que té. Així mateix, es va crear de que la capital del Maresme hagi viscut d'esquena al mar durant el mandat de Manuel Mas, cosa a la qual posteriorment va replicar Graupera posant com a exemple la tasca de divulgació que s'havia fet al Fòrum de les Cultures amb l'anomenat Alguer de Mataró. Recoder també va criticar que la referència política del projecte de Can Xalant sigui l'àrea de Joventut quan aquest és un projecte cultural i finalment va acusar el govern municipal de tirar la casa per la finestra únicament durant Les Santes.
Des del Partit Popular, Paulí Mojedano va assegurar que la situació en què es troba amb la Basílica de Santa Maria és inaudita: Enlloc hi ha un conjunt barroc com a Santa Maria i avui encara no s'ha creat un consorci entre l'administració i la parròquia per mantenir-lo. Aquesta idea també va ser replicada per Graupera anunciant que per l'any que ve hi ha prevista una inversió de 6.000 euros per instal·lar un dispositiu àudiovisual que ajudi a entendre als visitants la capella dels Dolors. Mojedano també va acusar Graupera dhaver rebutjat iniciatives dels populars com el Museu del Rock, el festival de Rumba Catalana o la proposta de capitalitat cultural. La transformació que està tenint lloc al món és emminentment cultural. No podem seguir fent el mateix de sempre, va dir.
Per la seva part, Jaume Graupera, va assegurar que no està satisfet de la política que s'està fent però que la realitat d'ara no és la mateixa que fa dos anys. Graupera va dir que la cultura hauria de ser un element molt més central de la política municipal i pel que fa a possibles referents, es va mostrar esperançat amb el nou Festival Mataró, cruïlla de cultures, presentat el dia abans. L'ecosocialista va apostar també per aprofitar la qualitat de les restes romanes que, segons ell, té la ciutat.
El futur del Centre d'Art Germans Arenas també va ser motiu de discussió just després de l'obertura del centre de creació de Can Xalant. Justament, en el torn d'intervencions del públic el critic d'art Pere Pascual impulsor de la proposta del fons d'art per a aquest espai- va demanar més difussió i més transparència pel que fa a l'acció del Patronat.
