Miquel Biada va ser una de les persones que va canviar el món. Així de clar va ser l'historiador Carles Guasch, vicepresident del Centre d'Estudis Històrics del Ferrocarril Espanyol, divendres dia 28 en la conferència Mataró i el progrés del ferrocarril que va oferir a la sala d'actes de Caixa Laietana al carrer de Santa Teresa amb motiu del 157 aniversari de l'arribada del trena a Mataró.
Si el segle XIX, que va definir el futur d'Europa, no hagués tingut gent com ell, el món d'avui no seria pas com és, va constatar, fent una encesa defensa de l'empresari mataroní: Va ser un comerciant nat, incansable i gran emprenedor, que enlloc de retirar-se a gaudir de la seva riquesa, va treballar per a la societat fins a l'últim moment, barallant-se amb tothom per tirar endavant el ferrocarril. L'historiador va assegurar que el personatge de Biada està fora de qualsevol dubte i que no se'l pot relacionar amb l'esclavatge durant la seva estada a Cuba: Hi ha documents que mostren que tractava de manera exquisita els seus treballadors. Guasch va animar als mataronins a fer bandera de la figura de Miquel Biada" i a assumir el passat de la ciutat com a bressol del ferrocarril i pol de la industralització a Espanya.
Un projecte complex
La conferència, presidida per l'alcalde, Joan Antoni Baron, i el president del Cercle Històric Miquel Biada, Toni Biada, s'havia iniciat amb una explicació de Guasch sobre la relació de Biada amb el Ferrocarril i els motius que el van portar a aplicar-lo a Espanya. L'emprenedor mataroní va viure el naixement del tren a Cuba, necessari a la colònia espanyola per portar el sucre des de les factories fins al port de l'Havana. L'èxit d'aquest mitjà de transport a l'illa va motivar a Biada, un indià de cap a peus, enriquit amb la seva activitat empresarial a Cuba, a proposar la construcció d'un ferrocarril a la Península Ibèrica. Quan en Miquel Biada ho va plantejar, molts ni sabien de què els estava parlant, va explicar Carles Guasch, mostrant així com d'avançat a l'època estava Biada en aquells moments.
De fet, els anteriors intents d'introduir el ferrocarril a Espanya (a Cadis i entre Tarragona i Reus) van fer fallida. En Miquel Biada era un gran gestor i tenia una enorme capacitat per a vèncer els obstacles que havien fet fracassar els demés, va apuntar l'historiador. Ell i el seu equip van passar les mil i una, però a pesar de tots els problemes, aconseguia engrescar a tothom perquè el projecte seguís endavant. Finalment va poder complir amb el seu objectiu, tot i que no va poder assistir al viatge inaugural: com és sabut, Biada moria poc abans de veure el seu somni fer realitat.
Carles Guasch va procedir a explicar la importància d'aquest primer tren. Va ser la demostració palpable de què el ferrocarril era rentable com a negoci i va impulsar als sectors econòmics més poderosos a invertir en la construcció de la xarxa ferroviària catalana, va assegurar l'historiador. El ferrocarril va jugar un paper clau en l'expansió de la indústria per tota Catalunya, gràcies a les noves possibilitats que oferia per a transportar matèries primes i productes manufacturats.
Més actes a la plaça Miquel Biada
Els actes de commemoració del 157è aniversari del ferrocarril que uneix Barcelona i Mataró continuen avui dissabte dia 29. Durant el matí s'ha celebrat a la plaça Miquel Biada la fira ferroviària, amb maquetes, modelisme, postals, segells, medalles, llibres i revistes relacionades amb el món del ferrocarril. Per la tarda Joan Antoni Baron, presidirà la ofrena floral en el monument a Miquel Biada, mentre que els expositors de la fira lliuraran caixes d'iniciació de maquetisme ferroviari a l'Institut Politècnic Miquel Biada.
