-

Xavier Amat

I la Juliana no es va acabar aviat!

Els requisits amb els balls de sempre comparteixen la nit del 28 amb la ‘Jenifer' dels Catarres

A la facultat de Periodisme expliquen que no és notícia que un gos mossegui un home però sí que un home mossegui un gos. I d’aquí el títol de la crònica de la primera part de la nit del 28 de juliol: la Juliana, la beguda que només se serveix en el decurs dels Requisits de Festa Major i que molts 'santeros' de paladar generós qualifiquen d’extraordinària, no es va acabar de seguida, com acostumava a passar, i n'hi va haver per tothom. Ja l'any passat, per fi, es van augmentar significativament els litres de beguda a servir, i aquest 2011 la crisi no n'ha retallat les racions. Tot i així el temor està molt incorporat en l'ànima dels mataronins, i des d'abans de començar la música les cues per obtenir els tiquets ja eren llarguíssimes. Algunes persones comentaven que havien fet més de mitja hora d'espera, i una vegada davant la barra molts demanaven directament tres tiquets per a consum propi.

Mentrestant els més balladors no van parar de moure’s a la pista de la plaça de Santa Anna, com sempre plena de gom a gom aquesta nit, ben arrambats a la parella gràcies a les tonades de La Principal de la Bisbal. Van ser els Requisits de sempre, hom diria que ni tan sols d’any en any es canvia la tarja que es reparteix amb l'ordre de les cançons i que ben pocs fan servir, i, això sí, a diferència del que alguns poden pensar, molta gent jove seguint també les passes del Ball del Fanalet o del Ram, entre tants d’altres clàssics.

La 'choni' de Castefa
Uns joves que en molts casos anaven i venien entre la plaça de Santa Anna i la plaça de l’Ajuntament. I és que darrera del consistori hi actuava un dels grups més de moda els darrers mesos, Els Catarres, autors d’una de les cançons de l’estiu, Jenifer, que té per protagonistes un catalanista tradicionalista i una ‘choni’ de Castefa (diminutiu amb el que és conegut Castelldefels). Centenars de joves a la plaça de l’Ajuntament, però malauradament les qualitats del so eren força millorables: a partir de mitja plaça pràcticament no se sentia res del que cantaven ni deien dalt de l’escenari. Els Catarres van oferir en poc més d’una hora totes les cançons que es poden trobar al seu web, i evidentment Jenifer va ser la més corejada, i repetida en els bisos amb uns quants seguidors dalt l’escenari acompanyant el trio. Acte seguit va ser el torn dels Terratombats, que van fer bellugar el jovent a ritme de rumba.