Força aficionats i crítics teoritzen darrerament al voltant d'un possible estancament de la música. No és cert. La música, com tota forma d'art, segueix en perenne evolució. Però en el cas de la música pop tal i com la coneixem potser sí que podem donar les revolucions per finalitzades. Les noves modes no deixen de ser pur reciclatge de moviments ja viscuts anteriorment, o fusions d'estils ja coneguts. Prova d'aquest estancament es una tendència molt en auge darrerament: cantants i grups històrics, que viuen més de rendes del passat que de perspectives de futur, recuperant en directe, de pe a pa, els seus discos més mítics. El cartell festival Primavera Sound, celebrat a cavall del maig i el juny a Barcelona, dedicat a les últimes tendències del pop i l'electrònica, ja n'anava ple de casos com aquest. El fenomen, iniciat als països anglosaxons (la patria del pop), també estén els seus tentacles a les nostres terres. Un dels afectats és el cantautor del poble Sec Jaume Sisa, que ha decidit llançar-se a la carretera per interpretar en directe el disc que el va fer saltar a la fama: Qualsevol nit pot sortir el sol'. La gira, que porta el mateix títol que el disc, el fa aturar al Teatre Principal d'Arenys de Mar el 22 de juny. Prèvia galàctica a la nit de Sant Joan.
Qualsevol nit pot sortir el sol' mereix l'epítet de mític. Enregistrat l'any 1975, en plena ebullició política i cultural a Catalunya i a l'Estat Espanyol, és una de les cimes artístiques de la Nova Cançó. La cançó homònima, amb una lletra aparentment pueril en que apareixen tot tipus de personatges populars i herois de còmic i de dibuixos animats, és un cant a la imaginació i a la llibertat que perdura encara com a himne. Evidentment, la cançó no cau en gràcia entre les autoritats franquistes, actives a pesar d'estar en plena decadència, i li prohibeixen actuar al festival Canet Rock. La prohibició, com tantes vegades passa, no sorgeix l'efecte desitjat; gràcies a ella, Sisa arriba a nivells de popularitat insòlits.
Però Qualsevol nit pot sortir el sol és molt més que això: és una obra de creativitat desbordant, amb temes com Cançó de la font del gat', El fill del mestre', Senyor botiguer' o El setè cel'; un retrat tan costumista com cosmològic, ple d'humor, surrealisme i misticisme, de la fauna humana que poblava, a les acaballes de la dictadura, el barri encaixonat entre el Paral·lel i la muntanya de Montjuic que va veure néixer al cantautor galàctic. La reedició del disc, junt amb altres clàssics de Sisa d'aquella època com Orgia' o Galeta Galàctica', permet redescobrir una època fascinant del cantautor del Poble Sec. Revisitar en concert Qualsevol nit pot sortir el sol no és tan sols un exercici de nostàlgia: és un estimulant viatge per una de les millors pàgines que ha escrit la música catalana en els darrers trenta anys.
