El mataroní Jaume Torrent ha escrit la biografia del metge i polític maresmenc Salvador Armendares, en què descriu fil per randa la vida d'aquest polític nascut a Malgrat i afincat posteriorment al Penedès. Torrent, descendent del metge, ha dedicat més de 20 anys a l'estudi de la biografia d'Armendares i el període de la II República.
Torrent explica que l'origen del llibre es troba a les golfes de la casa on va néixer, que és també la casa on havia viscut Armendares. Jo tenia sis o set anys recorda Torrent- i hi anava a jugar i trobava llibres, pots, medicaments. Em vaig començar a fer preguntes, però ningú explicava res i, com a molt, rebia respostes telegràfiques: coses del tiet Salvador', una guerra', l'exili',
.
Des de la seva joventut, Torrent ha anat investigant a estones lliures sobre la figura del seu besoncle avi. Això l'ha portat a visitar múltiples arxius, a parlar amb els fills del metge residents a Mèxic i a entrevistar-se amb personalitats de la República i l'exili com Heribert Barrera, Tísner o Marc-Aureli Vila. El biògraf reconeix que gràcies a aquesta tasca ha anat descobrint la història de Catalunya.
De la figura d'Armendares, Torrent en destaca que sempre va defensar la seva illusió per Catalunya i que, fins i tot en els anys de l'exili, no va abandonar i no es va resignar i va continuar sempre el seu anhel de lluita pel país.
Salvador Armendares va néixer el 1893 en una família senzilla i va estudiar Medicina a Barcelona. De jove, milita a Unió Catalanista i participa en algunes activitats d'oposició al règim de Primo de Rivera. Un cop llicenciat, va exercir de metge a La Granada del Penedès i, a partir de 1924, a Vilafranca.
A Vilafranca és on inicia la seva carrera política afiliant-se a Esquerra Republicana de Catalunya el 1931 i formant part del primer ajuntament democràtic sorgit de les eleccions del 14 d'abril. L'any següent, va ser elegit diputat al Parlament per la circumscripció de Barcelona.
Acabada la Guerra Civil, Armendares va haver d'exiliar-se, primer a França i més tard a Mèxic. Va ser president del Consell Nacional Català i va participar en l'elecció de Josep Irla i Josep Tarradellas com a presidents de la Generalitat a l'exili. Va morir a la capital mexicana el 1964.
Visita a Mataró
Durant la guerra, Armendares va ser cap de la segona comandància de la sanitat militar. En virtut d'això, va visitar Mataró el 10 de juliol de 1938 per inaugurar el local social de Solidaritat Internacional Antifeixista a la Riera, a l'edifici on ara hi ha l'escola Cor de Maria. Aquell mateix dia va assistir a un acte artístic al Teatre Clavé que també va comptar amb la presència de l'alcalde de Mataró, Ramon Molist, i el sindicalista Joan Peiró, entre d'altres.
Salvador Armendares i Torrent. Metge i polític l'ha editat Viena Edicions i ha comptat amb el suport del Parlament de Catalunya, els ajuntaments de Malgrat de Mar i Vilafranca del Penedès i la Fundació Josep Irla.
El llibre va presentar-se el dia 8 al Parlament de Catalunya i diumenge passat al Centre Cultural de Malgrat de Mar. En la presentació a la cambra catalana van participar-hi el president del Parlament, Ernest Benach, i l'historiador Joan B. Culla, que ha prologat el llibre.
