El treball dels refugiats espanyols a França va ser heroic: vam lluitar i patir molt, i això no ha estat reconegut, va reivindicar Joan Sans, antic dirigent de la CNT a França, en l'acte de presentació del seu nou llibre Comisario en el exilio, que va tenir lloc ahir al vespre a la llibreria Robafaves. Segons aquest barceloní de 90 anys, l'amnèsia i l'oblit provocats per una transició duta a terme des de la mateixa dictadura són la causa que aquest reconeixement encara estigui pendent.
Sans també va voler aclarir que els de la CNT no érem anarquistes, sinó republicans federalistes, però això tampoc es recull a la història del nostre país. En aquest sentit, va proposar la construcció d'un Estat federal com la fi de les tensions existents entre el Govern central i els governs nacionalistes: Tots els pobles ibèrics tenen la seva pròpia personalitat: hem de fugir del despreci que hi ha envers aquests trets diferencials per tal de ser tots un nosaltres, va dir. A més, seguint la seva ideologia, va denunciar la necessitat de fer resorgir els sindicats de base i les assemblees de treballadors per despertar una societat conformista davant l'explotació laboral que pateix.
A Comisario en el exilio, Joan Sans hi relata la seva experiència sindical, política i personal durant l'exili a França, revelant interioritats inèdites de la vida dels llibertaris espanyols refugiats. L'autor expressa, paral·lelament al seu combat contra la dictadura, la seva decepció davant els països europeus que no van fer res per acabar amb el règim franquista: és la història d'un home convençut que la lluita pels ideals de llibertat, igualtat i fraternitat no va acabar a l'estat espanyol, sinó que va seguir a l'exili después de 1939.
Sans es va mostrar il·lusionat per poder presentar el seu llibre a Mataró, ja que el seu pare va néixer a la ciutat, i va intercanviar algunes anècdotes amb persones del públic. L'acte va comptar amb la col·laboració del periodista Joan Catà i l'historiador Pep Puig i Pla, membres de la Comissió de l'Homenatge a Joan Peiró. Aquest llibre permet entrar d'una manera molt humana d'entrar a la vida d'un dels mil·lers d'exiliats a França: un testimoni viu que ha de ser necessàriament rememorat, va assenyalar Joan Catà, que també va voler destacar la importància que la feina d'aquestes persones va tenir en el camí cap a la democràcia: Som deudors de la seva tasca, va concloure.
