El cantautor granadí Jose Ignacio Lápido és un músic minoritari, força desconegut entre el “gran públic”. Tanmateix, la crítica especialitzada el reconeix com un dels grans noms del rock’n’roll en castellà, i la seva legió de fans no pot ser més fidel. L’escena musical de Granada, la seva ciutat natal, formada per grups bandera del pop independent estatal com Los Planetas, Lori Meyers o Lagartija Nick, el reverencia i el qualifica de ‘mestre’. Lápido és, en definitiva, un músic de culte que desperta passions. Un cas ben clar és el del mataroní Jordi Vadell, professor de l’escola Valldemia, que acaba de publicar el llibre En cada lamento que se hace canción (Editorial Comares), un assaig que viatja per les lletres tan riques, poètiques i personals del cantautor elèctric granadí. L’obra està sent tot un èxit de vendes a Andalusia, cosa que demostra la repercussió que segueix mantenint Lápido. Vadell la presentarà dimecres, dia 22, a la llibreria Robafaves
“Escolto 091 (el primer grup de Lápido) des dels 13 o 14 anys, i considero que Lápido és un dels millors lletristes de l’Estat”, destaca Vadell. L’entusiasma tant el cantautor que va utilitzar les seves lletres com a base per a un crèdit variable que oferia a Valldemia anomenat “Pop-rock i literatura”. El diari Granada Hoy es va assabentar de la història i li va publicar una entrevista de dues pàgines i, al veure-la publicada, l’editorial Comares es va posar en contacte amb el mataroní per convertir la seva passió en un projecte literari. El debut de Vadell com a escriptor és un assaig que analitza la figura i, sobretot, les lletres de Lápido, d’una manera acurada i seriosa però “amb un element subjectiu molt clar, ja que no he volgut deixar de banda la meva passió”, matisa el mataroní.
El llibre, que pren el títol de la cançó de Lápido Rincones secretos (“En cada lamento que se hace canción, hay versos que sangran, los encontré en los rincones secretos del alma”, canta el granadí), s’estructura en quatre parts: després del pròleg del poeta granadí Enrique Ortíz, hi ha una introducció i un anàlisi de la figura de Lápido; segueix un recorregut per la temàtica de les seves cançons, ítems universals com la soledat existencial, el pas del temps, la dualitat realitat-somni o l’estètica del perdedor; continua amb un desglossament de les referències del cantautor, molt riques i variades, des de la mitologia a la bíblia passant per la música, el cinema, la filosofia o l’art; i finalitza amb una part més didàctica, en forma d’apèndix, que permet fins i tot convertir l’obra en un manual per treballar sobre la lírica de l’exlíder de 091.
Minoritari, però exitós
Si Lápido és un music minoritari, un llibre dedicat a les seves lletres ha de tenir una vocació forçosament minoritària. Però això no ha impedit que En cada lamento que se hace canción està vivint una magnífica rebuda: porta vuit setmanes com a llibre més venut de la pàgina web de l’Editorial Comares, que té més de 1100 títols publicats. “Estic molt sorprès de la gran acceptació, ja que fins i tot jo pensava que la proposta de Comares era força arriscada”, destaca l’escriptor. Mitjans com Radio Nacional, Ona FM, l’Ideal de Granada o Mondosonoro s’han interessat pel llibre i el seu autor. Abans de la seva cita a Robafaves, va ser a Granada dissabte passat, dia 18 per presentar el llibre a la sala Val de Omar de la Biblioteca d’Andalusia, un luxós auditori amb 130 localitats, on va estar acompanyat del poeta granadí Enrique Ortiz i del mateix José Ignacio Lápido. El músic s’ha mostrat molt agraït a Vadell pel seu llibre, però l’autor assegura que se n’ha mantingut totalment al marge. “Em va dir que quan s’escriu un assaig, l’objecte d’estudi s’ha de mantenir al marge per no interferir, perquè pogués escriure el que em donés la gana”, destaca Vadell. L’èxit del seu llibre, d’altra banda, anima l’autor a tirar endavant altres projectes literaris, com una novel·la que té tot just començada i un altre assaig.
Dimecres, dia 22. A les 7 de la tarda a la llibreria Robafaves
L'autor(esquerra), acompanyat pel músic de Granada