-

capgros.com

Josep Maria Pou convida a ‘prendre partit’

L'actor dirigeix i interpreta l'obra de Ronald Harwood sobre el compositor alemany Wilhem Furtwängler, acusat de col·laborar amb el nazisme

Josep Maria Pou dirigeix al teatre Monumental 'Prendre partit', un clàssic de Ronald Harwood centrat en la controvertida figura del director d'orquestra Wilhem Furtwängler, jutjat -i absolt-, sota l'acusació de col·laborar amb el règim nazi. Pou, que interpreta el compositor, i Andrés Herrera, en el paper de director de les investigacions de la comissió antinazi, encapçalen el repartiment. L'obra, diu Pou, no dóna respostes sinó que convida l'espectador a mullar-se davant la pregunta: "Va ser Furtwängler un col·laboracionista o bé un artista per sobre del bé i del mal?". Una funció que remourà l'espectador i el farà sortir del teatre amb preguntes i reflexions, ha defensat.

Inspirada en fets reals, 'Prendre partit' proposa interrogants del debat universal sobre art i política, sobre cultura i poder, en base al conegut cas del gran director d'orquestra alemany Wilhem Furtwängler, que va ser acusat de connivència amb el règim nazi en no haver-se desvinculat de l'Orquestra Filharmònica de Berlín durant el nazisme. L'obra de Ronald Harwood, estrenada el 1995 a Londres sota la direcció del seu amic Harold Pinter, confronta dues visions. La del director acusat (Josep Maria Pou) i la del major Steve Arnold (Andrés Herrera), encarregat de dirigir les investigacions de la Comissió Antinazi per als Artistes, prèvia al judici a Furtwängler. Les investigacions i l'interrogatori al compositor fan aflorar també dos posicionaments sobre la qüestió, i conviden l'espectador a posicionar-se, a prendre partit, al respecte.

Va ser Furtwängler un col·laboracionista o bé, com ell sostenia, va fer l'únic que podia i havia de fer un artista en aquell context, això és, refugiar-se en l'obra d'art i situar-se per sobre del bé i del mal?.  'Prendre partit' no dóna "solucions" a la pregunta, ha manifestat Josep Maria Pou, però en canvi "remou l'espectador" i farà que surti del teatre "amb les butxaques plenes de reflexions i preguntes per molt temps".