Josep Rodri assumeix la direcció dels Pastorets, que s’estrenaran com és habitual per Sant Esteve, i això implicarà uns quants canvis destacables en el vaixell insígnia de Sala Cabanyes. El director mataroní, conegut per treballs com Morir a Bagdad, Violències o Làcrima, plantejarà el muntatge nadalenc com ‘un conte’, i n’alleugerirà força el seu pes religiós. “Com a agnòstic que sóc, m’incomodava acabar l’obra amb una Apoteosi que sembla una adoració a la Sagrada Família”, va exemplificar Rodri ahir dimecres, en la presentació de l’espectacle d’enguany. Per aquest motiu, el mataroní, que dirigirà Els Pastorets aquest any i el següent, ha introduït com a novetat la figura de dos nens que troben en unes golfes el ‘conte’ dels Pastorets. En obrir-lo es desplega tot el muntatge teatral tal i com gairebé tothom el coneix, i en tancar-lo es clou la funció. “Cadascú pot veure Els Pastorets com vulgui, ja sigui com un conte o bé com una història religiosa”, va explicar Rodri
El vessant “tradicional i popular” dels Pastorets és el que més interessa al nou director del muntatge. “Ens explica històries que ens agradi o no, formen part de la nostra cultura”, va dir. Entre els canvis que ha introduït a l’obra, també destaca que farà baixar alguns actors a la platea, i tot el repartiment sortirà a saludar al final de la funció un fet inèdit en la història dels Pastorets. A més, ha introduït un nou element lúdic, les galetes de La Lluna, que els propis actors repartiran entre el públic. A més, ha volgut reforçar la part musical, de la qual se n’encarrega Jordi Lluch. Amb tot plegat, ha volgut trencar amb la rutina dels Pastorets. “He volgut transgredir, fer canvis, i això ens ha obligat a tots a posar-nos les piles”, va comentar.
El director de Sala Cabañes, Toni Grané, va destacar que Josep Rodri “ha assumit el repte de dirigir Els Pastorets amb totes les de la llei, malgrat no ser un home d’aquesta casa”. Grané, a més, va defensar el projecte de Rodri, malgrat que va reconèixer que la seva visió sobre els Pastorets reobrirà el debat sobre els trets identitaris de l’obra, que és considerada Patrimoni de la ciutat.
-