L’Àliga de Mataró commemora aquest any un quart de segle de trajectòria a la ciutat de Mataró. La figura es va recuperar l’any 1987, tot i que els orígens de l’Àliga es remunten a l’Edat Mitjana, sempre vinculada a través d’un fort lligam amb l’Església i, segons estudis, a l’apòstol Sant Joan Evangelista. De fet, com comenta Antoni Reniu, cap de colla, la figura que també s’estén per diferents municipis del Principat ha evolucionat a través de les processons fins a ser avui dia una de les comparses més característiques de festes majors com Les Santes. Pel que fa a la resta de municipis, Reniu aporta informació d’estudis que diuen que els municipis que tenen Àliga són aquells que van rebre el títol de ciutat o també carrers de Barcelona.
L’Àliga de Mataró té referències documentals des de l’any 1601, al segle XVII, quan va anar a la beatificació de Sant Raimon de Penyafort. Al 2001 es van complir 400 anys d’aquesta efemèride, però en el vigent lustre celebrarà 25 anys d’una desaparició que, segons el cap de colla, va ser conseqüència d’un arraconament de tota la simbologia. L’última referència abans de la desaparició data del 1800. No obstant l’aniversari, l’Àliga ja va celebrar la 25a participació a Les Santes l’any passat.
En la seva simbologia, precisament, l’Àliga és un animal que tradicionalment s’ha associat al poder. A Mataró, la figura de l’animal rapinyaire acompanya a les autoritats en els actes institucionals, col·locant-se darrere de les mateixes. “L’Àliga és la figura que millor acompanya l’Ajuntament”, assenyala el cap de colla. Segons Reniu, dins les comparses comunes de Les Santes (El Drac, el Dragalió, la Momerota, la Momeroteta o les Diableses), l’Àliga abandera el protocol pel que fa a la solemnitat dels actes de l’Ajuntament. Principalment, la figura surt a la Festa Major de Mataró, i algun cop puntual en actuacions dels castellers.
En total, són 13 portadors i 14 músics els membres que formen la colla de l’Àliga. “Hem tingut de tot, hi ha hagut anys en els que hem tingut més membres i d’altres on hem tingut menys”, puntualitza Reniu. D’una banda, explica que el més ideal és fer rotacions perquè així hi ha més gent que pot participar a la figura i fer-la ballar. Normalment són 6 les persones que la porten, però en sortides més llargues Reniu reconeix que n’afegeix dues més. D’altra banda, els músics o ministrils s’encarreguen de tocar fiscorns, tarota, tarota tenor, tiple i tabal. Per participar amb l’Àliga, comenta que s’ha de fer una sol•licitud a l’Ajuntament i llavors es valora la idoneïtat de la persona.
Per celebrar aquests 25 anys d’història després de la seva recuperació, s’ha organitzat una exposició a Can Palauet, que bàsicament consisteix en un recull fotogràfic i documental de la figura. “Explicarem qüestions com el que ha estat l’Àliga, per què es va perdre, les sortides que hem fet per Santes o la composició de la colla”, enumera Reniu i Mora. A més, es mostraran diferents imatges en relació al ball de la colla o el Dia de la Crida. Diferents fotògrafs reuniran els seus treballs que aniran acompanyats d’un text acurat a mode de plafons amb l’explicació de les imatges. L’exposició, a més, inclou el vídeo “l’Àliga e Mataró, 400 anys”, editat per Jordi Cuyàs l’any 2001. També es podrà veure l’Àliga exposada, així com la roba dels integrants de la colla. D’altra banda, el dia 29 s’ha preparat l’acte anomenat ‘L’Àliga fa història’ en què la figura recorrerà els diferents emplaçaments del casc antic de la ciutat on es té constància històrica del pas de la figura, amb una explicació teatralitzada sobre aquests fets.
-