És l’anomenada “ermita dels pescadors”, tot i que la gent que llaura la terra, per la seva situació propera a les Cinc Sènies, també se l’han fet seva i una de les imatges més boniques que avui s’hi pot veure és de Sant Galderic, patró els pagesos catalans. No obstant, l’ermita de Sant Simó bufa 400 espelmes havent traspassat sectors i oficis i convertida en pràcticament un símbol de tota la ciutat, i essent un indret que ha propiciat dos elements ben emblemàtics de la capital del Maresme, la Coca i el sabre de pastisseria. “Penso que l’ermita de Sant Simó és tant de Mataró com la Missa de Les Santes, i el culte a aquest sant anterior al de les santes Juliana i Semproniana”, considera Joan Vives, lligat a les activitats de l’ermita des de ben jove i que de manera pràcticament ininterrompuda des de l’any 1980 és protagonista al concert de música barroca que es programa per la festa, primer amb el Trio Unda Maris i més recentment amb el Quartet Barroc de Sant Simó. El 1611, doncs, finalitzava la construcció de l’ermita i es beneïa, i per tant enguany toca festa grossa. “Volem que sigui una celebració de la ciutat, no només de la parròquia. Per això demanem a les entitats que hi posin el seu gra de sorra, que proposin activitats, i ja hem rebut oferiments de colles geganteres, dels Capgrossos de Mataró, o de restaurants de la zona, entre altres”, informa Josep-Joan Badia, que encara no fa un any i mig que és el rector de la parròquia de Sant Simó i de Sant Pau i li tocarà gestionar l’aniversari.
La idea és no tancar un programa d’activitats, sinó anar anunciant els esdeveniments a mesura que es vagin acordant. “De ben segur que els mesos forts seran entre el maig i l’octubre, però ja s’han fet algunes coses, com ara una trobada i pregària coincidint amb el primer raig de sol de 2011, i l’organització d’un pelegrinatge a Roma entre el 21 i el 26 de març per al que ja no queden places disponibles”, explica el rector. “Tot i que no podem oblidar el context econòmic en què ens trobem, esperem fer una festa – al voltant del dia 28 d’octubre – amb més actes que els altres anys, i ja hi ha confirmada la presència de l’arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach, presidint la missa”, avança Julià Alzaga, diaca i president de la Comissió Cultural Recreativa de l’ermita de Sant Simó, entitat que organitza la festa des de fa trenta anys.
Lluny i a prop
D’un estil gòtic senzill i una façana que des de 1951 conté un gran esgrafiat de Francesc Serra amb els personatges del Paler, representant els pescadors, i de la Maria de Mata, en referència a la pagesia – els dos gegants de l’ermita estan inspirats en els dels esgrafiats - , Sant Simó ha estat lloc de romeries i aplecs al llarg de la seva ja llarga història. Quan la ciutat acabava a les muralles, anar fins a Sant Simó suposava una bona caminada. “Ara ens trobem que és un indret massa a prop si la gent agafa el cotxe i segons com massa lluny si s’hi vol anar a peu. De tota manera, penso que la majoria de mataronins coneix bé l’ermita, i molts aprofiten per venir-hi quan es fa la festa o per Sant Pere, dia en què els pescadors fan l’ofrena de peix”, diu Badia, que reconeix que el fet que només estiguin les portes obertes durant les celebracions “és un impediment per a què més persones hi vinguin i la visitin; però de moment aquest tema no té solució, perquè és un lloc una mica aïllat i no podem obrir-la i tenir persones que hi estiguin tot el dia vigilant”, exposa. La nau conté elements d’important valor històric, com diversos exvots, sobretot en forma de maquetes d’embarcacions i un interessant relleu escultòric de l’any 1691 sobre la porta de la sagristia, o una pintura que recorda la tragèdia viscuda davant les costes mataronines el 20 de desembre de 1923. I com no, l’exvot de la Coca de Mataró, un petit vaixell arrodonit; la Coca original es troba exposada en un museu de Rotterdam, sense que encara s’hagi tret l’aigua clar de per què va “navegar” cap a Holanda, sortint de l’ermita possiblement a finals del segle XIX i passant per diverses mans abans d’exposar-se al Maritime Museum Prins Hendrik. La que es pot veure a l’ermita és una reproducció i donació que va fer Joan Tresserras el 1989.
Tots aquests exvots es troben sota un sostre que recorda una nau al revés, essent aquest l’element arquitectònic més singular de Sant Simó. Al lloc també s’hi manté l’activitat parroquial, amb catequesi i cursos de preparació matrimonial, a més a més de la missa dels diumenges. “De les grans celebracions catòliques, la que més fem és la del bateig. Molts mataronins, encara que no visquin a prop, han estat batejats a Sant Simó”, explica el rector, mentre el músic Joan Vives considera que una manera de potenciar l’ermita seria obrir-la a més activitats: “Disposa d’una acústica molt bona, i una capacitat per a un centenar de persones molt adequada per fer petits concerts”, considera.
-