Ventdelplà està revoltat. Al poble corre la brama que tiraran a terra una fàbrica per construir un centre comercial. Al bar Tramuntana és tema de conversa. La Marcela, propietària de l'establiment i la Isabel, una pagesa del poble, s'exclamen de la notícia. Un centre comercial a Ventdelplà! Nomes de pensar-hi se'm regira l'estómac. Només volen fer pisos i pisos
, diu la Isabel. En Josep Monràs, un empresari sense escrúpols que escolta el diàleg des de la barra del bar replica. Ja és ben veritat que els pagesos us queixeu per vici. És més feina pels joves! i afegeix que els centres comercials són el futur. El futur equipament també és motiu de preocupació per la Dora, la propietària d'un petit supermercat, que creu que amb l'arribada del nou establiment haurà de tancar la paradeta. En canvi, en Jaume, un client habitual del súper, veu amb molt bons ulls l'arribada de l'operadora.
Aquest conflicte que té dividits els veïns de la famosa sèrie de TV3 és familiar als mataronins perquè guarda paral·lelisme amb un cas real, el de la fàbrica de Can Fàbregas. No és casualitat. El coordinador de guions de la sèrie i corresponsable de l'argument, Manel Bonany, s'ha inspirat en el cas mataroní per construir aquesta trama. Un cas que coneix bé perquè ell és veí de Mataró. Està inspirat en el cas de Can Fàbregas, però l'argument dins la sèrie es desenvolupa lliurement, afirma Bonany. Aquesta trama formava part de la pròxima temporada, però d'acord amb Josep Maria Benet i Jornet s'ha començat a introduir en els capítols finals d'aquest juliol, perquè faltava argument, afegeix. Bonany no ha volgut desvetllar com acaba el conflicte del Can Fàbregas fictici, tot i que en un dels últims capítols una estudiant descobreix que la fàbrica té valor patrimonial. Ara bé, a diferència de la farinera mataronina, la fàbrica de Ventdelplà està funcionant i té treballadors contractats. Potser no siguin raons suficients per aturar el centre comercial. Caldrà esperar al setembre.
J. Camero