Daniel Ventura és el director de la Festa al Cel des de 2006. La seva activitat professional camina per una altra banda, però li permet congeniar la feina amb la seva gran passió: l'aviació. Pilot des de 1999, ha volat amb "aparells de tota mena" en diversos festivals aeronàutics. Aquest fet li dóna l'experiència necessària per dirigir un esdeveniment tan complex com el que tindrà lloc a Mataró aquest cap de setmana.
Vostè és com els entrenadors de futbol que abans han estat jugadors.
Entens millor el joc. Un director necessita poder avaluar en temps real si els pilots estan volant correctament, si estan dins dels límits de temps, concentrats... Si ho has fet tu abans, ho perceps.
De quina pasta s'ha de ser per fer de director d'un festival aeri?
Si fem l'analogia amb el cinema, jo sóc com el director de la pel·lícula, tinc idees i després demano al meu equip que les executi, i al productor que hi posi els recursos. I fent aquest paper estic molt content de la producció, que va a càrrec de l'Ajuntament de Mataró, uns autèntics professionals plens d'entusiasme que s'han bolcat en l'esdeveniment i que no tenen res a envejar a Barcelona. La nostra feina, per cert, és totalment voluntària, ho fem de franc.
Quantes coses ha de controlar des de la seva posició?
La feina comença un any abans, intentant lligar patrulles que van molt buscades. Toca fer moltes relacions públiques, vendre'ls el festival, la ciutat d'acollida, amb una data ja fixada, encara que no sapiguem si serà la definitiva. En base a això has de composar una graella de participants que sigui atractiva, varida, que agradi la gent i que aporti valor afegit. I també que sigui factible a nivell pressupostari. Dels 500.000 euros que costa la Festa al Cel, només 80.000 estan dirctament vinculats amb els avions. La resta es destinen al desplegament que necessita Mataró per acollir les 200.000 persones que s'esperen.
La logística de tot el festival ha de ser summament complicada.
La festa implica terra, mar i aire, amb un dispositiu de salvament marítim perquè el festival té lloc sobre el mar, el dispositiu aeri i el de terra, que és el més important per les aglomeracions preveiem. S'hi impliquen tots els àmbits de l'Ajuntament. A les reunions som una quarantena llarga de persones.
I el dia del festival? Com s'ho fa per coordinar 28 patrulles diferents?
De fet no és pas el més complicat. Si tot està ben planificat ha d'anar sobre rodes. Els pilots són professionals i saben el que fan. Tot ha d'anar com un rellotge, cal respectar escrupulosament l'escaleta, els avions tenen una hora exacta d'arribada i un temps determinat per fer les seves acrobàcies. Els d'alta velocitat venen de l'Aeroport de Girona, mentre que els d'hèlix i els helicòpters ho fan des de l'aeròdrom de Sabadell.
La festa no és tan sols un acte lúdic, sinó un aparador de la indústria aeroespacial
Avui els aeroports són pràcticament inaccessibles, qui vulgui veure avions no pot fer-ho allà. En esdeveniments com la Festa al Cel els tens ben a prop, volen per a tu. També organitzem la jornada de portes obertes a l'Aeròdrom de Sabadell, on pots tocar els avions i parlar amb els pilots. Festivals com aquests et permeten conviure amb l'aviació i descobrir que és un món molt menys inaccessible i elitista del que resa el tòpic. Qualsevol persona que tingui una vocació aeronàutica pot acabar desenvolupant una feina vinculada a aquest àmbit, hi ha centenars de professions que et permeten viure de l'aviació sense que et calguin unes capacitats ni una formació massa extenses.
D'entre tants aparells i patrulles, quins n'escolliria d'aquesta edició?
Les novetats més impactants són els reactors Eurofighter, F-18 i Harrier. Aquell misticisme de Top Gun segueix atraient molt agent. Són els avions més ràpids, moderns i àgils, i també els que fan més soroll, i això crida molt l'atenció. El soroll és una part important del festival, tothom sabrà que es fa a la ciutat ja des de divendres amb els assaigs d'aquests aparells. La nit de dissabte també tindrem actuacions especials, com ara la d'uns paramotors amb emissors de llum sincronitzats amb la música, i uns Aerospace anglesos decorats amb leds que faran figures al capvespre, acompanyades d'elements de pirotècnia. El dissabte recomano anar a Sabadell per poder veure de ben a prop l'helicòpter Chinook o un hidroavió de la Segona Guerra Mundial que fa 30 metres entre les puntes de cada ala.
Després d'accidents greus com el que es va produir a l'agost a un festival aeri anglès, que va deixar 11 morts, ens hem de preocupar?
Hi ha una màxima aplicable a tot esport de motor: el risc zero no existeix. Volar és el mitjà de transport més segur que existeix però no està exempt de riscos. El que va passar al Regne Unit va ser el primer accident amb víctimes mortals en un festival aeri des de 1952, i pel tipus d'esdeveniment que era hi havia un risc afegit perquè les acrobàcies es feien sobre un aeroport, i tot l'entorn entrava en zona de risc. En el nostre cas totes les acrobàcies es fan sobre el mar, si hi hagués un accident qui en patiria les conseqüències seria tan sols el pilot. I disposem de 12 embarcacions de salvament i 3 helicòpters perquè, si li passa res, en pugui sortir indemne.
-