Tres lustres donant veu a l'art mataroní i maresmenc. L'Espai Capgròs celebra 15 anys d'activitat ininterrompuda al servei dels artistes del territori, i ho fa amb una exposició molt especial, a càrrec de l'escultor Manuel Cusachs, que s'inaugura el proper dijous 30 de novembre a les 19.30h. Es tracta d'una sala que és molt més que vestíbul de la seu de l'empresa Capgròs Comunicació. Des de la seva inauguració, l'any 2002, s'ha convertit en un espai expositiu de l'art mataroní i maresmenc. Peculiar, sí, ja que la seva idiosincràsia la fa diferent a la d'una galeria d'art. Petita i modesta, també. Però el balanç d'aquesta dècada i mitja mostra la importància que aquest espai ha tingut per a l'art local i els seus creadors, ja siguin novells o consagrats, desconeguts o ben famosos. Un total de 165 exposicions en són la prova.
Els quadres del pintor Tomàs Safont-Tria van ser els primers en penjar de les parets de l'Espai Capgròs, ara fa 15 anys, quan Capgròs Comunicació acabava de traslladar les seves oficines a la nova seu del carrer Sant Benet. Vinculada al món de la cultura de la ciutat i de la comarca des del seu naixement a través de les pàgines del setmanari Capgròs i d'altres publicacions com Mataró Report, l'empresa feia un pas més en aquest sentit obrint-se a l'àmbit expositiu. Des de llavors les seves parets han acollit tota mena d'artistes, sense posar cap barrera en matèria estilística, temàtica o tècnica. Només dos condicionants: que fos obra de qualitat i que els seus cradors, salvant alguna notòria excepció, se circumscrivissin al territori mataroní i maresmenc. Si d'una cosa es pot ventar l'Espai Capgròs és d'haver acollit durant tot aquest temps a pràcticament tots els grans noms de l'art local i comarcal, des d'Albert Alís a Marta Duran passant per Santi Estrany, Concha Ibáñez, Josep Maria Codina, Pepe Novellas o Ricard Jordà, entre tants i tants d'altres.
L'exposició retrospectiva de l'escultor Manuel Cusachs s'inaugura aquest dijous dia 30 a les 19.30h a l'Espai Capgròs (C/ Sant Benet 16-18)
Però l'espai no només ha viscut dels grans noms. Una de les seves principals raons de ser ha estat donar veu a artistes joves i/o a aquells creadors que començaven en el món de l'art, fins i tot debutant com a expositors. Per a tots ells l'Espai Capgròs ha estat una plataforma que, durant moltes etapes, no ha trobat cap rèplica a Mataró. Després de l'etapa daurada de les galeries d'art de la ciutat durant les dècades dels 70 i els 80, com ara la Tertre, la capital del Maresme ha patit una important mancança d'espais expositius, sobretot aquells oberts als artistes plàstics de la ciutat, que sovint han trobat refugi a Capgròs.
Les exposicions més destacades
En tot aquest temps l'Espai Capgròs s'ha convertit en una sala de referència, cosa que li ha permès dur a terme projectes ambiciosos en diferents formats. Entre les més destacades, sens dubte, la dedicada a Alfred Opisso, amb dibuixos, olis i pastels d'aquest gran i popular artista amb forts vincles mataronins (va morir a la ciutat l'any 1980), que la sala va acollir per celebrar el 20è aniversari del setmanari Capgròs. Cinc anys més tard, per commemorar el quart de segle del setmanari, l'Espai Capgròs va acollir l'exposició "Mataró. Mirades" on 25 artistes de la ciutat retrataven la capital del Maresme des de la seva particular perspectiva. Les col·lectives han estat un dels punts forts de Capgròs, com es va demostrat també a l'exposició "Tempus Fugit", l'any 2014, en la qual 7 dels artistes més rellevants de Mataró hi presentaven una obra actual i una altra seva de tres dècades enrere, coincidint amb la celebració dels 30 anys de vida del setmanari.
L'Espai Capgròs també ha col·laborat amb diverses entitats i galeries d'art mataronines i forànies. Artistes del prestigi de Modest Cuixart, Agrimón o Ràfols Casamada van arribar a les parets de la sala de la mà de la Galeria Canals d'Art de Sant Cugat, i noms tant populars com Ramon Moscardó ho han fet gràcies a la col·laboració amb la galeria Lolet Comas de Mataró (actual Moldumat). També s'hi han pogut veure iniciatives conjuntes amb l'Associació Sant Lluc per l'Art, entitat clau en la promoció de l'art a la capital del Maresme. Per exemple, les diferents col·lectives de Punts de llibre creats per artistes locals, vinculades a la celebració de Sant Jordi. La fotografia també s'ha obert pas a la sala amb projectes com la col·lectiva "10 de Santes" amb una desena de fotògrafs de la ciutat retratant la Festa Major amb instantànies acompanyades de textos de l'escriptor Joan Carles Gonzàlez.
Confessions de grans artistes
Fora de les parets de l'Espai Capgròs, però vinculades directament a l'esperit de la sala i a la voluntat de la revista Capgròs de promoure l'art i la cultura de la ciutat, cal mencionar les dues vetllades artístiques impulsades a l'Ateneu. La primera va ser "Confessions en negre", l'any 2006, amb el pintor i escultor mataroní Perecoll com a protagonista. Una conversa amb l'artista de la mà del crític d'art Pere Pascual, promoguda pel mensual Mataró Report, editat per Capgròs, i acompanyada de música en viu. Un format similar al que es va viure dos anys més tard, al mateix recinte, amb un altre dels grans noms de l'art mataroní, Josep Maria Codina.