Aquest mes de juny serà la tercera vegada que la pintora mataronina Marisa Blasco exposa a l’Espai Capgròs. Però el públic descobrirà una faceta desconeguda de l’artista, fruit d’una nova etapa creativa. Després de passar un mal tràngol a causa d’un problema familiar, Blasco va patir uns mesos de bloqueig. “La tristor que sentia, i que mai marxarà, m’impedia pintar, no hi havia manera”, explica l’artista. Una etapa fosca que ha aconseguit superar, gràcies al suport de la gent més propera, i també d’artistes com Marta Duran, de la qual és deixeble. “M’ha animat moltíssim”, explica Blasco.
El trencament d’aquest bloqueig ha suposat un gran alliberament i, de retruc, un canvi en la seva obra. Els nous quadres de Blasco són contraposats a l’obra que se li coneixia fins ara. Quadres lliures, oberts, de gran format, on el mar és el protagonista absolut, sense pràcticament cap element, ni barques, ni cases ni gent. No és casual que de la tristor i el bloqueig n’hagin sortit obres tan expansives i marines, però Blasco explica que en cap moment ha estat premeditat. “És difícil d’explicar, però vaig treure tot el que tenia dins, i així ha sortit”, destaca l’artista. En el camp de la creació artística, el mar és un símbol d’infinitud, d’extensió i de llibertat, però també de concentració en el pensament íntim. “D’alguna manera és el meu mar interior”, explica Blasco. Els quadres que exposarà a l’Espai Capgròs són marines d’arreu de la costa, des de Mataró a Calella de Palafrugell, passant pels entorns d’Orihuela, la seva terra natal. Per a crear-los, Blasco pràcticament ha abandonat el pinzell i ha utilitzat l’espàtula.
Ja fa 40 anys que Blasco pinta. El seu primer quadre està datat de 1972. Per tant aquesta exposició també serà especial. A més dels quadres de gran format, hi presentarà quatre olis sobre paper de format més petit. “Una exposició és més divertida i dinàmica quan barreja mides” destaca. A més, l’artista vol que les seves obres siguin accessibles a tothom. Es tracta de peces amb una pinzellada més espontània i despreocupada, però el mar torna a ser el protagonista.
Marisa Blasco és la dona del pintor Carlos Soriano, i els dos formen part del col·lectiu Dimarts del Llimoner. Aquest grup d’artistes està preparant una exposició que s’inaugurarà a finals del mes de juny a l’Ateneu de Caixa Laietana. Estarà dedicada al buit que els ha deixata a tots ells la desaparició d’artistes, familiars i amics que els havien acompanyat en aquesta vida. Blasco hi presentarà precisament dues de les marines que ha pintat en els darrers mesos, ja que també s’adapten a aquesta representació del “buit”. El mar com a símbol de tantes coses, i com a retrat de l’interior d’un creador.
Dimecres, dia 30. A 2/4 de 8 de la tarda a l'Espai Capgròs
-