La pintura i, en menor mesura, l’escultura, solen ser les protagonistes de les exposicions de l’Espai Capgròs. Però aquest mes de maig, la sala obre les portes a la fotografia, de la mà de dos noms que per primer cop mostren els seus treballs amb la càmera, Oriol Gispert i Alexandra Nyman. Els dos artistes es prenien fins ara la fotografia com una activitat privada, gairebé un hobby que complementava les seves respectives feines. Però ara s’han animat a ensenyar-les. “No ho buscàvem, però el fet de disposar d’un espai expositiu fa que t’ho plantegis com una oportunitat de fer quelcom diferent a la vida”, explica Gispert.
Els dos fotògrafs realitzaran una exposició conjunta, tot i que els seus treballs, més enllà de l’ús del blanc i negre i el gust per captar mirades, presenten poques similituds. Com explica Nyman, “el contrast entre les nostres fotografies és molt gran”. Gispert presenta una obra arrelada en el fotoperiodisme, en imatges captades gairebé al vol al llarg dels seus viatges que ha realitzat arreu del món. “Principalment fotografio les mirades de la gent”, explica el fotògraf. Gispert és periodista especialitzat en documentals per a televisió, però sempre duu la càmera de fotos per captar moments fugaços. “La càmera et dona una excusa per anar una mica més enllà, saltar la barrera i entrar a la cuina dels llocs, accedir a la vida real de la gent”. El periodista barceloní manté una relació especial amb Cuba, protagonista algunes de les imatges de la mostra. “És sobretot per la calidesa de la seva gent, que no per tòpic és menys cert”, apunta. Gispert relliga Cuba amb el seu passat mataroní; la seva àvia Assumpció va néixer a una botiga d’Ultramarins, anomenada El Siglo XX, a la cantonada de plaça de Cuba amb el carrer Sant Cugat. “El referent d’ultramarins segur que m’ha influenciat en l’esperit viatger que sempre he tingut”, bromeja el fotògraf.
Mentre Gispert capta instants fugissers, mirades de reüll i expressions, Nyman se centra en una fotografia molt més intimista, preparada i experimental, que sol partir de l’autorretrat per expressar “un transfons emocional” basat en “la psicologia humana, la soledat, la tristesa i la nostàlgia”. A través del blanc i negre i el sèpia, una càmera digital “molt normaleta” i mínims retocs amb Photoshop, Nyman aconsegueix unes fotografies que reflecteixen l’ésser humà com un animal que ha perdut el rumb. “Crec que la meva generació viu un moment de soledat absoluta. La pèrdua de valors tradicionals ens ha portat a disposar de massa oportunitats i veure’ns immersos en un gran caos”, constata Nyman. Fins avui, només els seus amics íntims coneixien els seus treballs fotogràfics. Ara els exposarà amb Gispert, el fotògraf que més l’ha influenciat, segons reconeix ella mateixa. El seu objectiu és molt senzill: “si puc transmetre quelcom a alguna persona que s’hagi fixat en alguna de les meves fotografies, en tinc més que suficient”.
Dijous, dia 8. Inauguració. A 2/4 de 8 del vespre a l'Espai Capgròs (C/ Sant Benet, 14-16)
Dues de les fotografíes presents a l'exposició