Dius que has escrit aquest llibre en secret, sense explicar a ningú que l’estaves fent.
Sí. Estic en ple procés d’edició de la meva nova novel·la, que vaig acabar fa un any i mig però encara no sé quan sortirà i qui la publicarà. I vaig pensar que, mentrestant, seria interessant escriure un llibre en secret i presentar-lo a un premi com l’Anagrama de Ensanyo.
I has quedat el finalista.
He tingut aquesta sort, estic molt content de ser el finalista i que el guanyadro sigui un escriptor a qui admiro com és Luís Goytisolo.
Per què les llibreries? Què representen per a tu?
És una passió personal. Des de fa 15 anys, cada cop que viatjo m’informo de les llibreries que hi ha a les meves destinacions i les visito. El primer cop va ser el 1998, a la llibreria El Pensativo de Guatemala. Vaig endur-me’n fotos, apunts i targetes, i amb el pas dels anys he anat fent el mateix amb llibreries d’arreu del món, fins tenir un calaix ben ple. M’ha semblat pertinent escriure aquest llibre perquè crec que no n’existeix cap sobre la història de les llibreries.
Com està plantejat?
Bàsicament, és un llibre organitzat temàticament, amb capítols dedicats a les vinculacions de les llibreries amb la política, l’orientalisme, l’espectacle, l’apocalipsis... Però també és una crònica de viatge, d’anècdotes i experiències personals, un assaig cultural i un llibre d’història, malgrat que no l’he escrit pas sentint-me un historiador. Em permet unir les meves dues obsessions, la crítica cultural –relacionant història, literatura, cinema, sèries de televisió, còmic, pintura, fotografia- i el viatge.
Quina és la teva llibreria preferida de totes les que has visitat?
Durant molt de temps ho va ser Shakespeare & Co de París, però vaig acabar descobrint que era una mena de ‘fake’. I vaig començar a buscar altres tipus de locals. Hi ha moltes llibreries que són icones turístiques però la gent que les visita en realitat no hi compra llibres. Prefereixo establiments més desconeguts però més autèntics.
Què ha de tenir una llibreria per gaudir d’aquesta autenticitat?
Ha de crear un discurs. Una bona llibreria ha de tenir consciència de la seva pròpia història i de la seva rellevància cultural. També es nota en petits detalls, com el fet de tenir llibres en la seva llengua original, o recomanacions dels propis treballadors. El cert és que moltes llibreries famoses estan dirigides per gent sense escrúpols i que exploten els seus treballadors, el romanticisme no ens ha de fer oblidar el tarannà de negoci d’aquests establiments. Però quan al seu darrere hi ha gent que hi creu, que té memòria i voluntat de transmissió cultural, es nota molt.
Guardes algun lloc al llibre per a Robafaves?
Hi ha un capítol dedicat a les llibreries quotidianes, on parlo de la meva trajectòria. La llibreria més important de la meva vida ha estat Robafaves, i em sembla una pèrdua grandíssima. Tot i així sóc realista i opino que aquesta pèrdua té a veure amb una gestió empresarial que podria haver estat millor. Però intento no ser apocalíptic, de fet espero que torni a obrir portes. I al llibre també faig referència a Dòria Llibres, que pot ser entesa com una continuació, tot i que és aviat per saber si pot heretar el paper que jugava Robafaves. L’important, en tot cas, és que hi hagi llibreries.
-