El cantautor valencià Feliu Ventura va portar la seva música reivindicativa al pati de Can Marchal. El músic de Xàtiva, acompanyat per l'incombustible guitarrista Borja Penalba, va basar el repertori del concert en el seu darrer treball, Alfabets de futur, però també hi va incorporar les peces més conegudes dels seus anteriors discs (Estels de tela i Barricades de paper), com Lloc 2, Cançó XXI o El que diuen els arbres. El de Mataró ha estat l'últim concert de Feliu Ventura als Països Catalans abans de començar una gira per Irlanda que el durà a Derry, Belfast i Dublin.
Com és habitual en els concerts de Ventura, abans de moltes cançons va fer breus introduccions amb missatges reivindicatius. D'aquesta manera, va dedicar Cançó XXI a tots els músics valencians que mai apareixeran a Canal 9, la peça D'acord, d'acord, feta a partir d'un poema de Marc Granell, als polítics, pels quals va dir que sentia una estima especial, tant que de vegades no s'entén, i, abans de cantar Ales curtes va tenir un record per a les joves amb dificultats per accedir a un bon lloc de treball i a un habitatge digne.
També va aprofitar per denunciar la destrucció soferta els darrers anys a l'Horta de València, que ha passat de ser una catifa de color taronja a tenir només el verd dels camps de golf, abans de cantar El que diuen els arbres, una cançó en record del seu avi. Per acabar, el cantautor valencià va fer tres bisos: Prometença, un poema de Joan Salvat-Papasseit; La samarreta, d'Ovidi Montllor; i Que no s'apagui la llum, la cançó que va donar nom a la gira de concerts i el disc que Ventura va fer conjuntament amb Lluís Llach.
Feliu Ventura · Dijous 26. Pati de Can Marchal. Deu del vespre.
