Els musulmans mataronins van començar el passat dissabte, dia 23, el mes del Ramadà, que correspon al novè mes lunar i que commemora la revelació de l'Alcorà per part de Déu a Mahoma. Durant vint-i-nou dies des que s'observa la lluna creixent, els musulmans canviaran els seus hàbits quotidians com una forma de renovar la seva fe. Els creients es mantindran en dejú des de les sis del matí i fins a gairebé les vuit del vespre, aproximadament des que surt el sol fins que es pon.
«No és un dejuni de penitència, són hores per a la reflexió, el perdó i la solidaritat amb els altres», ha apuntat el president de l'Associació Cultural Islàmica del Maresme, Mohamed Zaín Al-Nehlawi. Del dejuni, en queden exempts els menors de catorze anys, les dones embarassades, els malalts i els viatgers, entre altres. Durant la jornada, els musulmans també s'abstenen de fumar, de beure i de mantenir relacions sexuals.
Segons Dris Ahmadi, president de l'associació islàmica Al-Ouahda, el dejuni no comporta un sacrifici tan gran com molta gent es pensa: «Quan ens llevem al matí ja fa unes hores que hem començat el dejuni, així que en realitat no queda tant perquè arribi el final». Els creients mantindran al llarg d'aquests vint-i-nou dies les mateixes hores de pregària que durant la resta de mesos, però s'afegeix una oració al voltant de les nou de la nit.
Tot i els canvis que el Ramadà representa en el dia a dia dels musulmans, Ahmadi treu importància a l'aspecte més «folklòric» i posa l'accent en la part espiritual: «El més important és la relació que s'estableix amb els altres durant el Ramadà; són dies de meditació en què visites la família, comparteixes amb els més pobres i et reuneixes per pensar com ajudar la gent que t'envolta».
Imatge d'una pregària