L'ensorrament de Caixa Laietana és un dels grans drames que ha patit Mataró en aquests darrers anys. Les conseqüències de la desaparició de l'entitat han estat enormes, especialment per l'escàndol de les Preferents que ha acompanyat tot aquest procés. Una estafa que ha afectat milers de veïns de la ciutat i de la comarca, agreujant encara més la crisi econòmica que ha patit el territori. A més, Caixa Laietana havia estat un puntal per a entitats i organismes de tota mena amb la seva obra social i cultural. Sense l'entitat d'estalvis, moltes iniciatives s'han quedat sense suport econòmic. La desaparició de Caixa Laietana, integrada a Bankia amb Caja Madrid i diverses entitats financeres més, també va suposar la pèrdua de centenars de llocs de treball.
Un panorama dantesc que queda reflectit al documental 'Desmuntant Laietana', obra de la productora mataronina Clack, que es podrà veure aquest diumenge, dia 14, a l'espai 30 minuts de TV3. També es projectarà dos dies després, dimarts 16, a les 20h al Teatre Monumental. 'Desmuntant Laietana' aborda els motius de la desaparició de Caixa Laietana i la resta de caixes d’estalvi catalanes així com les conseqüències que se n'han derivat. Els mataronins Jordi Rovira, Joan Salicrú i Ariadna Vázquez són els directors del reportatge, de 41 minuts, i que arrenca retratant com les caixes van propulsar la bombolla immobiliària a principis de la dècada passada.
Amb material documental inèdit i imatges d'arxiu de Televisió de Mataró i m1tv, el reportatge compta amb una vintena d'entrevistes a perfils com Joan Cals, Antoni Serra Ramoneda o Andreu Missé i a mataronins com l’exalcalde Manuel Mas i el fins el 13 de juny alcalde Joan Mora, extreballadors com Amèlia Vives, Manolo Luna, Pere Soler i Xavier Carbonell així com l’exdirector general de Caixa Laietana, Pere Antoni de Dòria, mentre que el seu successor Josep Ibern ha declinat aparèixer-hi. Tant Dòria com ibern estan imputats per la denúncia d'una família a qui es van vendre participacions preferents.
L'estafa de les preferents
Evidentment, el cas de les Preferents ocupa un espai primordial en el reportatge. Mataró va ser coneguda com la "capital de les preferents", després que unes 15.000 persones quedessin afectades per la impossibilitat de recuperar els seus estalvis. Durant aquest darrer mandat aquest ha estat un dels temes primordials. L'Ajuntament, Estafabanca, el Govern espanyol i Bankia van acabar col•laborant perquè el 92% dels preferentistes recuperessin els diners a través d'un sistema d'arbitratge. 'Desmuntant Laietana' mostra per què l'any 2009 l'entitat d'estalvis mataronina va començar a emetre Preferents, necessitada de recursos després de les pèrdues patides per la crisi immobiliària.
-