"Tot i que es va idear fa algunes dècades, la Mostra de Sant Pere més Alt és encara un projecte jove, i cal consolidar-lo". Així de clar es mostrava Carles Spà, un dels membres de l'organització, un cop la Mostra oferia ja el darrer espectacle.
Quatre gotes
Al llarg del vespre les actuacions s'han anat succeïnt. Aproximadament cap a les 21.00, de forma espontània Carles Maicas, membre del Col·lectiu Teatre per la Pau que està representant aquests dies l'espectacle "Morir a Bagdad, ha pujat a l'escenari petit i ha explicat com s'està duent a terme aquest projecte. Posteriorment dues actrius han llegit els seus monòlegs que parlen sobre les víctimes de la guerra a l'Iraq i els seus pensaments abans de morir. L'ovació del dia, i potser de la Mostra, ha estat per una nena de deu anys, Urània Estalrich, que ha interpretat de forma magistral el seu monòleg.
A un quart d'onze, quan l'elegant rock de Zoe's band feia poc més de cinc minuts que sonava, un sobtat plugim ha obligat a aturar i suspendre l'actuació i que artistes i espectadors desmuntessin a corre-cuita tota l'exposició plàstica de la Mostra. La pluja ha durat pocs minuts, però suficients com per mullar alguna de les obres penjades a les parets del carrer i la plaça. A les onze i vint, just abans de l'espectacle de Clown Retalls de ciutat del Grup de Clown de l'Aula de teatre, un nou xiri-miri a fet tèmer la suspensió definitiva de les activitats, però tot ha quedat en no-res i els somriures i els gags s'han succeït amb els clowns damunt l'escenari petit de la Mostra.
El final de festa ha anat a càrrec dels argentonins Tabla tarang, que han demostrat amb un concert contundent, fins a quin punt saben treballar la percussió i els ritmes fusionats. El nombrós públic que ha ocupat la plaça i el carrer ha acabat sucumbint a l'empenta del grup, ballant a ritmes de djembés, bateria, baix elèctric, piano i percussions.
El balanç final
La bona resposta tant del públic com dels grups és un dels fets que han volgut remarcar els organitzadors: "la gent que ve a mostrar la seva creació es porta molt bé", explicava Carles Spà. Durant la nit, molt concorreguda, es calcula que més de dues mil persones han passat per Sant Pere més Alt. En alguns moments, el recinte es quedava petit. Així, els promotors del projecte tenen clar que el model de la Mostra és vàlid durant un parell d'anys més, però que "cal estudiar la possibilitat d'ampliar l'espai més enllà del propi carrer, així com plantejar-se si és aconsellable l'entrada d'sponsors que assegurin una major professionalitat i viabilitat del projecte" comentava un dels promotors. En tot cas, el salt qualitatiu de la programació és clar i indiscutible, tot i que segons Spà, potser caldria intentar obrir i ampliar el tipus de públic assidu a la Mostra; "és un tipus de públic molt concret, molt del centre de la ciutat. Potser el fet que hi hagi artistes de la comarca permet obrir-lo una mica, tot i que hem d'estudiar com fer-ho arribar encara a més gent". El cert és que les 36 hores han acabat funcionant, gradualment amb més organització i menys imprevistos, i que tal com deia un dels pintors, amb una cervesa a la mà i amb la camisa despitregada, "la gràcia de tot plegat és que l'espectacle no pari". I a Sant Pere més Alt aquest cap de setmana l'art no ha parat.
