El llibre ha esdevingut en els darrers segles la principal eina per ordenar, classificar i difondre la cultura. A punt de cloure la primera dècada del segle XXI, podria estar arraconat per l’irrefrenable avenç de les noves tecnologies de la informació i la comunicació. Però passejar-se per la llibreria, cercar entre els prestatges, endur-se una novetat acabada de sortir del forn o un clàssic, treure la solapa i passar les pàgines amb cura segueix sent una pràctica tant plaent com plena vigència. Així ho veuen sis escriptors i una llibretera. “És important que el lector del segle XXI conegui els codis audiovisuals i que sigui capaç de trobar informació de bona qualitat i ràpidament a Internet”, explica l’escriptor mataroní Jordi Carrión, “però també és important que segueixi llegint literatura, que conegui la seva tradició i retòrica des de jove”. Carrión assegura que “és en la literatura on es va crear la majoria de les estratègies de comunicació que van derivar en les arts i les pràctiques visuals del segle XX”.
Literatura per entendre d’on han sorgit les claus del món actual, però també per seguir endinsant-nos en el mateix. “En el món occidental, la possibilitat d’accedir a la cultura mai havia estat tant gran”, comenta el poeta Joan Carles Gonzàlez, “però llegir comporta un esforç”. S’ha de llegir per plaer, però també per poder viure moltes vides en el poc espai de temps que tenim per viure la nostra”, afirma l’escriptor Jordi Lopesino. La llibretera Judith Bosch, de Robafaves, considera que llegir “forma part de la vida mateixa, t’ajuda a créixer interiorment, a descobrir mons diferents, a aprendre coses, a desconnectar”. “Cal llegir per ser més feliços”, destaca Care Santos. i la mestra i escriptora Lola Casas, destaca que la lectura “potser no et fa més feliç, però sí que t’ajuda a viure millor”.
Tot i la creixent oferta d’oci i cultura, les llibreries no han perdut clients en els darrers anys. El motor d’aquest negoci avui en dia són principalment els “fenòmens editorials”. Sobten els casos cada cop més nombrosos de llibres que aconsegueixen unificar els gustos de la crítica , i el beneplàcit del públic massiu. L’etiqueta de llibre “mediàtic” ja no s’estampa tan sols en els reculls de monòlegs d’Andreu Buenafuente i similars. És el cas de títols com Les Benignes (Jonathan Littel) o Vida i Destí (Vassily Grossman), la trilogia Millenium del suec Stieg Larsson, o La solitud dels nombres primers, de Paolo Giordano. “En literatura són importants les campanyes comercials que emprenen certes editorials –diu Care Santos- però, per sort, també hi ha un element misteriós, inexplicable, el boca-orella”. Però l’auge d’aquests títols que reuneixen qualitat i popularitat implica que avui en dia es llegeix més i millor? “Es desperta més la il.lusió per certs llibres, però no crec que això vulgui dir que es llegeix més”, destaca Judith Bosch. Lopesino recalca que alguns d’aqusts títols “es podrien col·locar en l’apartat de llibres que la gent regala per quedar bé però que no s’acaba llegint mai”. Comprar un llibre no implica llegir-lo. Albert Calls, escriptor i periodista, recalca que tot i el gran creixement del món editorial, “estem a anys llum del que caldria i encara es llegeix poc i es valora poc l’escriptura que no vagi lligada als femomens mediàtics i/o de venda”.
Santos considera que sí es llegeix més que mai. “Per primer cop els llibres estan a l’abast de tothom per primer cop”. Però aquest creixement quantitatiu no té perquè venir acompanyat d’un augment qualitatiu en la lectura. “Una bibliotecària em comentava els nens llegeixen més -constata Lola Casas- però no els demanis gaire el que explica el llibre que han llegit”. “Molta literatura és de consum immediat. Estem en un món de presses i la literatura se’n ressent”, afegeix. Per a Care Santos, el millor és que tothom llegeixi el que vulgui: “Que cadascú triï segons el seu gust i la seva educació. La lectura és un aprenentatge i a força de llegir, el gust es perfecciona”
L’autor mediàtic mata el drac
Sant Jordi es presenta com una festa amb un punt contradictori per a escriptors i llibreters. Judith Bosch, de Robafaves, considera la diada “un esdeveniment comercialment molt positiu, que als llibreters ens salva l’hivern, i que difon la lectura”. Lola Casas i Jordi Lopesino coincideixen en destacar que és una “festa comercial” que “no ajuda a incrementar lectors”. Joan Carles Gonzalez, lamenta que “l’únic que compta molts cops és la immediatesa de l’èxit, l’extravagància del personatge, el que surti o no a la tele”. Albert Calls diu que Sant Jordi és “el dia del no-lector, de la mala consciència, creat per salvar la vida al sector del món del llibre”. Jordi Carrión apunta una via alternativa. “Seria una bona idea que Sant Jordi fos un dia d’educació no només en el consum directe de llibres, sinó en educació d’hàbits de consum de llibres”.
-