La Nau Gaudí serà finalment la seu provisional del Museu Bassat, mentre no estigui enllestit l’edifici definitiu, que s’ha d’ubicar a l’antiga farinera Ylla i Aliberch. Així ho han anunciat aquest divendres en roda de premsa l’alcalde, Joan Antoni Baron, el publicista Lluís Bassat, la directora del futur museu, Nuria Poch, i el president de l’IMAC, Sergi Penedès. La decisió s’ha pres després de buscar a la ciutat possibles espais alternatius que permetessin mostrar de manera temporal part de la col·lecció del publicista, un cop confirmat que seria impossible inaugurar el museu en la seva seu definitiva en els terminis previstos a causa de la complicada conjuntura econòmica actual. Està previst que durant el 2010 la Nau Gaudí s’adequï com a espai expositiu, una possibilitat que fa uns mesos era mal vista pel govern municipal. Baron sempre havia defensat l’actual pla d’usos de la nau de l’antiga Cooperativa Obrera Mataronense, rehabilitada l’any 2008 per a convertir-la en un telecentre. Ara, però, ha assegurat que “si cal, s’ha de rectificar”. “El canvi de conjuntura econòmica implica prendre noves decisions estratègiques per aconseguir els objectius”, ha afegit. Baron també ha anunciat que estan buscant un nou espai perquè aculli la trentena d’ordinadors del Telecentre.
Amb aquesta rectificació del govern municipal, Bassat ha aconseguit sortir-se’n amb la seva, ja que des de fa mesos demanava que la Nau Gaudí fos la seu temporal. Les dificultats per a desenvolupar urbanísticament el sector de Ronda Barceló, on s’ha d’ubicar el futur museu, han convençut l’executiu que calia donar “un cop de cap”, en paraules de l’alcalde, per trobar un espai alternatiu. Bassat s’ha mostrat “molt satisfet” amb la solució adoptada. Tot i que el propi govern havia mostrat els seus dubtes que la nau es pogués adaptar com a espai expositiu, Bassat ha assegurat que l’edifici de Gaudí compleix amb tots els requisits. “He fet que ho miressin tot tipus d’experts, i tots ells han quedat enamorats de l’espai”, ha dit. El publicista considera que ubicar el museu, encara que sigui de manera provisional, a la Nau Gaudí, suposarà un pol d’atracció molt important. “Estic convençut que molta gent vindrà amb més ganes de veure l’edifici que no els quadres que hi haurà penjats, però ja m’està bé”, ha dit. Baron ha apuntat que els resta “una papereta difícil” per encaixar els nous usos que tindrà l’edifici del carrer Cooperativa, sobretot alhora de respectar-ne la seva rehabilitació. Quan la seu definitiva del Museu ja estigui habilitada (sense que hi hagi encara cap data concreta) probablement la Nau Gaudí seguirà vinculada a la col·lecció Bassat, ja sigui per exhibir el fons escultòric o com a espai per a exposicions temporals.
Art català contemporani
La Nau Gaudí exhibirà part del fons de la col·lecció de Bassat, de manera rotativa per qüestions d’espai i combinant-ho amb exposicions temporals. Bassat ja ha apuntat que la primera mostra seria de part del seu fons, mentre que la segona segurament estarà dedicada a l’escultor Josep Maria Subirachs. La seu provisional servirà de “prototip” del futur museu, que estarà dedicat a l’art català de la segona meitat del segle XX. Una etapa que inclou noms com Guinovart, Ràfols Casamada, Hernández Pijuan, Joan Ponç, Tharrats o Subirachs, àmpliament representats en la col·lecció de Bassat. Una col·lecció (formada per 1353 peces, 818 de les quals són pintures, 180 escultures i la resta dibuixos) que es completa amb peces de Picasso, Miró, Barceló, Chagall, Magritte, Leger o Chillida, entre d’altres. Bassat i Poch, però, han matisat que l’objectiu és convertir el museu en una plataforma per donar a conèixer l’art contemporani català. “Exhibir els meus quadres de Picasso serviria per augmentar el meu ego, cosa que no necessito ara mateix”, ha dit el col·leccionista. En canvi, considera molt important donar a conèixer l’art que s’ha fet a Catatalunya durant l’últim mig segle, que és “tan bo com l’art contemporani nord-americà, britànic o xinès”. L’objectiu del museu és omplir el buit que existeix en el MNAC i el MACBA, que no donen prou cobertura a aquesta generació d’artistes catalans. Així mateix, Bassat ha dit que hi haurà lloc per a l’obra d’artistes mataronins en el museu.
La cultura, motor econòmic
Baron ha justificat l’aposta pel museu perquè considera que “en temps de canvi com aquests, la cultura també pot ser un element clau de dinamització econòmica”. En el darrer Ple ja es va aprovoar la creació del Consorci que gestionarà el museu, tot i que queda molta tasca per fer (la redacció del projecte museogràfic, l’elaboració del projecte arquitectònic de la seu definitiva de l’equipament, o la recerca de més agents públics i privats que s’impliquin en la seva creació). Baron ha desitjat que el Museu assoleixi “projecció nacional” i que alhora sàpiga “treballar en xarxa” amb els altres equipaments museístics i culturals de la ciutat i de la comarca. Mentrestant Can Palauet inaugurarà aquest mes de juliol una nova mostra temporal amb part del fons de la col·lecció Bassat, centrada en les “grans figures” de l’art català de la dècada dels 70.
Poch, Baron, Bassat i Penedès