Quin és el secret de la vostra longevitat? Ben pocs grups poden presumir de 50 anys de trajectòria.
La veritat és que ni nosaltres mateixos ho sabem. Pensa que l'any 1972 ens vam retirar perquè havíem deixat de tenir èxit: llavors havien arribat els temps de la cançó social i política. Afortunadament, amb la instauració de la democràcia, la gent va pensar en tornar a divertir-se. Ens van reclamar de nou, i l'any 1978 vam tornar-hi. I aquí seguim. Potser el secret de tot plegat es troba en què les nostres cançons porten missatges simples, que tothom entén. I també perquè, d'alguna manera, vam ser pioners del pop-rock al nostre país.
Quan mireu enrere, i fan un repàs de tots aquests 50 anys, qué és el que veuen? Quins records són els més intensos?
El que veiem primer és que, malgrat que no sempre va ser fàcil, la vida ens ha tractat bé. Hem treballat en allò que ens agradava, hem fet amics arreu del món i també hem fet felices a moltes persones. Es pot demanar res més?
Què pot esperar el públic dels vostres concerts actuals?
El millor de nosaltres mateixos. Tenim clar el nostre repertori, cantem totes aquelles cançons que el públic espera de nosaltres. La gent que vingui s'endurà records i emocions. Les nostres fans de temps ençà tornaran a tenir 15 anys durant gairebé dues hores.
Havíeu visitat Mataró de gira en alguna altra ocasió?
Sí que havíem estat a la ciutat fent concerts. Però recordem amb més estima quan hi veníem d'adolescents. Encara no érem coneguts. Agafàvem el tren i veníem els diumenges per passar el dia a la platja. Qui pogués recuperar aquells dies...!
Creieu que podeu aportar quelcom a la música actualment, més enllà de nostàlgia?
És molt difícil separar al Duó Dinámico del seu passat, del seu repertori i del que han escrit per a altres artistes, de les seves cançons que, després de 40 o 50 anys, encara són cantades per un públic sense edat. Tenim cançons noves, però és molt delicat intentar aventures, i també cal deixar pas als més joves. Tot i així, no descartem un nou àlbum si ens assalten els estímuls de tot tipus.
Les vostres cançons més mítiques, algunes amb gairebé mig segle de vida, encara segueixen vigents avui en dia?
Ho podreu comprovar el dia del nostre concert al Parc Central. No us creureu el que hi veureu.
Quina és la cançó que us fa més il·lusió tocar en directe?
N'hi ha vàries, però si hem d'escollir, 'Resistiré', '15 años tiene mi amor' i 'Perdóname'
Hi haurà algun tema nou en el repertori del concert?
Nous no ben bé, però si que n'hi haurà alguns més desconeguts pel gran públic, que incloem en el repertori perquè donen un plus a les nostres actuacions. Però la premissa és que la gent s'ho passi realment bé.
Per què creuen que a aquestes alçades encara segueixen congregant tant públic? És tan sols per l'efecte de la nostàlgia o hi ha quelcom més?
No volem presumir de res, però vam ser els primers a Espanya que vam cantar pop-rock amb èxit, tot i que altres també ho van intentar. A més, hi afegíem una imatge jove, atractiva, fresca, alegre, que va canviar el color gris dels anys 60, de la dictadura. Avui en dia, escoltes el '15 años tiene mi amor' i tot i que han passat ja 50 anys -ostres!- encara sona fresca, com si l'haguéssim cantat ahir. Crec que en aquella època vam ser quelcom més que cantants, d'alguna manera vam revolucionar la societat. Sense pretendre-ho, vam tenir milers de fans, una figura que abans que apareguéssim nosaltres no existia al nostre país. Vam tenir el do de l'oportunitat i, també s'ha de dir, vam ser afortunats.
Quina diferència hi ha entre el fenomen fan de llavors i l'actual?
Creiem que no ha canviat en res. Amb nosaltres i altres artistes moltes noies van trobar una via d'escapatòria per als seus sentiments, i això segueix existint igual avui en dia. Potser en la nostra època era més meritori perquè no existia el màrketing que pot anar relacionat amb aquest fenomen actualment. El nostre fenomen fan va ser espontani, gloriós.
I la indústria musical del país? Deu n'hi do com deu haver canviat en aquests 50 anys.
La indústria... o més ben dit, el poc que en queda d'ella. Abans hi havia companyies que apostaven pels artistes, s'exposaven molt més. Ara prefereixen assegurar molt més el tret, ja que la pirateria ha reduït aquestes empreses al 20% del que havien estat. Fins que no prenguem consciència que baixar-se cançons o pel·lícules gratis d'Internet és robar als seus propietaris i a tots els treballadors d'aquesta indústria, no avançarem. Aquells que adoren el 'tot gratis' tenen una manca d'ètica flagrant. Que no et vegin o no et detectin no t'eximeix de la responsabilitat d'aquesta figura moderna de furt. Segueix sent un robatori.
Concert: Dissabte 21, a les 10 de la nit al Parc Central
-