A dos quarts de nou en punt, els darrers espectadors que accedien al Parc Central per la porta de l'esquerra corrien per no quedar-se a darrera de tot un cop comencés el concert. Al cap de deu minuts, un joc de llums blanques i d'acords de teclat anunciava l'inici de l'actuació. Els components del grup homes baix, guitarra, teclats i la bateria, en segona fila- quedaven illuminats per les llums tot fent el passadís perquè entrés la cantant del grup, Amaia, fent desbordar l'ambient, vestida amb un conjunt negre i de pell. Va agafar el micro Bona nit, Mataró!, va començar a fer embogir el públic amb les cançons que parlen d'amors i quotidianitat. La gent, que omplia de gom a gom tota la pista central del Parc, saltava i ballava amb cada cançó, sobretot en les seves tornades enganxoses. I mira que el dia abans havien tocat a Pamplona, ja. Per alguna cosa Lo que te conté mientras te hacías la dormida deu haver venut ja 700.000 discos a tot el món.
El concert va ser un èxit i prova d'això és que la gent va venir de tot arreu tan del Maresme com de les comarques immediates- i de fet el concert estava adreçat a tota aquella gent no els va poder veure a la darrera actuació a Barcelona, a principis de juliol. Cristina Poll i Andrea López, per exemple, venien d'Alella i, amb onze anys, eren de les més petites de la festa i es mostraven especialment tocades per la cantant del grup: Ens agrada molt com canta, la seva veu i com és ella, deien. La seva cançó preferida era Rosas, el single del nou disc. El públic, però, majoritàriament rondava la vintena. La Paula Romero, per exemple, en tenia 25 i havia vingut de Sant Cugat del Vallès: M'agrada molt l'últim disc, assegurava. No es recordava del nom de les cançons, però si del número que ocupaven en el disc, senyal que gira sovint al seu reproductor.
