Després de l’èxit de la temporada passada, Sala Cabanyes ha decidit recuperar El Mikado, un clàssic del món dels musicals que porta més de 120 anys en escena. El seu argument és de sobres conegut. La trama comença quan l’emperador del Japó, El Mikado, prohibeix el flirteig a tot el seu imperi. Tot aquell qui tingui moviments amorosos, sense fins matrimonials, ha de ser executat per la màxima autoritat de la ciutat, l’Honorable Senyor Botxí. La llei porta problemes per a tothom, fins i tot per al propi fill del Mikado. El poble de Titipú busca solucions per evitar els problemes que es deriven d’aquesta prohibició.
L’opereta còmica de Gilbert & Sullivan es va estrenar l’any 1885 a Londres i des de llavors no ha deixat de representar-se arreu del món. Sala Cabanyes en presenta una vesrió modernitzada, dirigida per Marc Molina, que ha volgut actualitzar el clàssic per acostar-lo a l’estètica i el ritme dels musicals del segle XXI. Una reposició que introdueix alguns canvis en el repartiment tot i que es manté l’essència de cada un dels personatges. Molina ha utilitzat la traducció que va fer Xavier Bru de Sala per Dagoll Dagom, que atorga al text un aire molt actual, però al mateix temps conserva la vessant satírica de l’original. Els textos de l’obra encara tenen vigència, són frescos i àgils. Pel que fa a la vessant musical, l’espectacle deixa un mica enrere el concepte operístic amb el que va ser concebuda i es basa en l’adaptació que va fer Joan Vives per Dagoll Dagom, on es respecta el caire clàssic de la instrumentació, però s’hi afegeixen alguns aspectes de música moderna.
Una escena de l'obra