“Desenganyem-nos, parlem de quelcom tradicional, i introduir-hi innovacions molt arriscades pot desconcertar la gent”. Gemma Sancho, directora musical d’Els Pastorets, defineix de manera concisa el que és i representa aquest muntatge de Sala Cabañes, des de 1981 considerat Patrimoni Cultural de la Ciutat. És una tradició, a la qual acudeixen cada any milers de persones empeses per una inèrcia totalment arrelada a la ciutat. És Nadal, època de costums, i a Mataró toca anar a veure Els Pastorets. La sorpresa o el misteri no són pas els actius més destacats del muntatge, que programa Sala Cabañes ininterrompudament (menys en els anys de Guerra Civil) des de 1916. “Coneixes el guió des del principi, i saps perfectament qui guanyarà”, apunta Antoni Blanch, director l’obra. Quan ell i Sancho van prendre el 2007 la direcció del muntatge, que es reparteix en cicles de tres anys entre els membres de Sala Cabañes, van decidir que “volien tradició”.
“Per a mi, Els Pastorets són banyes i forques, tot i que aquest concepte a vegades costi d’entendre”, afirma Blanch. Hi ha espai per introduir innovacions, però sempre en petits detalls que no afectin l’esperit original del text de Ramon Pàmies ni la litúrgia de la seva representació. “Hi ha elements que et permeten certes llibertats, com el pròleg o el personatge de Satanàs, però són coses molt puntuals”, constata el director, que reconeix que de puristes n’hi ha “més a dins de Sala Cabañes que no entre el públic”. Ja no es tracta tan sols del que volen veure els espectadors, sinó de la voluntat de l’equip que representa l’obra, en especial d’aquells veterans que fa molts anys que ho viuen. És la voluntat de les prop de 350 persones que, desinteressadament, fan possible el muntatge cada temporada.
Però el pes del costum no és l’únic vector que empeny els espectadors a omplir cada Nadal la Sala Cabañes, encara que molts d’ells coneguin l’obra de pe a pa i fins i tot en puguin recitar els diàlegs. Els Pastorets és un autèntic espectacle, una superproducció per al públic familiar gairebé impròpia del teatre amateur. Orquestra i cants en directe, balls, canvis constats d’escenografia (l’obra compta amb 45 decorats diferents), personatges bons i dolents, dramàtics i còmics, efectes especials de foc, de llum i de so, projeccions... No hi falta de res en aquest muntatge, que gira a l’entorn del naixement del Messies. Sota la direcció de Blanch i Sancho, tal i com ja es va poder veure l’any passat, l’aspecte musical té més pes específic. “Pensem que és una part vital, una icona de l’obra”, apunta el director. Es tracta d’un dels pocs espectacles de Catalunya que compten amb una orquestra de 18 músics en directe, una coral i un cor de joves. Pràcticament no hi ha cap escena sense música (i parlem d’un muntatge de quatre hores), i més del 50% és interpretada en viu. La música es basa en la partitura d’Enric Torra, Felip Vilaró i Miquel Ferrer, despullada enguany d’alguns retocs posteriors. “Crec que s’ha de conservar l’original”, apunta Sancho. De la part coreogràfica, un altre puntal de l’obra, se n’encarrega Dúnia Roig. “Sempre és complicat el tema coreogràfic, perquè no treballes amb professionals i molts dels actors mai han ballat”, afirma.
Trencar la monotonia
Un dels secrets de l’èxit dels Pastorets és aconseguir que les més de 300 persones que hi intervenen vagin totes a una. Com diu Blanch, el director s’acaba “convertint en un gestor”, i ha de saber delegar. El repte és “trencar la monotonia”, perquè l’assaig i representació de l’obra no es converteixi en una rutina . “Cal donar al·licients perquè la gent no deixi de venir als assaigs”, constata. “Hi ha hagut actors que han interpretat durant molts anys personatges com el Satanàs, que et deien: ‘ja ens ho sabem de memòria, no cal que vinguem’. Això no pot ser”, constata Dúnia Roig, que apunta que “no per ser amateurs s’ha de deixar de treballar i no buscar un resultat prou digne”. De gent, això sí, no n’ha faltat mai als Pastorets, i en els darrers anys experimenten un “boom” d’infants. Aquesta pot ser la clau de futur de la Sala, “sempre i quan els nens que vinguin ho facin perquè els fa gràcia fer teatre, no solament perquè als pares els il·lusioni veure els seus fills fent Pastorets”, afirma Blanch.
Una referència a Catalunya
Com a part fonamental de la tradició nadalenca catalana, Els Pastorets es representen a molts municipis del país, però Els Pastorets de Mataró han esdevingut una referència a tot el territori, tot i que els seus responsables prefereixen tirar de modèstia “A nosaltres no ens pertoca dir on ens trobem en el mapa de Pastorets, això no és com els castellers que tenen un rànquing”, bromeja. Però què els fa diferents de la resta? “Els decorats originals i les renovacions que hem anat fent, la base escenogràfica que hem sabut mantenir, l’orquestra i les corals i, sobretot, l’espectacular quantitat de gent que hi participa”, resumeix Blanch.
-