Les principals reivindicacions de la Unió de Cooperadors de Mataró, entitat creada l’any 1927 i que simbolitza el pes històric de l’economia social a la capital del Maresme, es troben en punt mort. Els cooperadors tenen actualment tres fronts oberts pendents de resoldre: el primer, la Fundació de Cooperadors, que van crear en conjunció amb l’Ajuntament per a retornar al cooperativisme tot el patrimoni espoliat, encara no ha finalitzat la seva constitució. El segon, la seu de , que en principi havia de ser el Cafè de Mar, però que ara acollirà la delegació de Serveis Territorials d’Educació. I el tercer, el futur del Cafè Nou, que sembla no tenir solució “La situació que vivim és complicada”, resumeix Àngel Puig, vicepresident de la Unió de Cooperadors”. “És una qüestió que aplega moltes sensibilitats, i això la fa més complexa”, apunta , que presideix la Fundació de Cooperadors.
Ara fa 80 anys, vàries cooperatives de Mataró van sumar esforços per constituir la Unió de Cooperadors, per a aglutinar economats i rentabilitzar els seus serveis. “El context de l’època va fer que el sistema cooperatiu, d’ajuda entre les famílies, tingués molt d’èxit”, afirma Puig. Amb la creació de la Unió, el patrimoni cooperatiu creix fins a incorporar set immobles repartits a Civil, però, va deixar l’entitat molt tocada, i els edificis que tenien en propietat van caure en desús a causa de l’escassa activitat. Finalment, l’entitat va arribar a un acord amb , que va comprar tot el patrimoni amb el compromís de mantenir-lo viu i d’associar les 1.900 famílies que acollien els cooperadors. “El contracte va quedar en paper mullat. Els acords es van incomplir totalment”, explica Puig. Amb l’arribada de la democràcia, el moviment cooperatiu va ressorgir per a reivindicar el patrimoni perdut. L’any 1977 tots els partits locals es van comprometre a lluitar pre recuperar la totalitat del patrimoni per als cooperadors. Des de llavors, la travessia continua.
Fundació Cooperadors de Mataró
Durant aquests trenta anys, l’Ajuntament i els cooperadors han treballat per a la recuperació d’aquest patrimoni immobiliari, conformat per set edificis o solars repartits per la ciutat. Amb aquest objectiu es va crear de Mataró, integrada al 50% per l’Ajuntament i la Unió de Cooperadors, presentada el juliol de 2005. Però la Fundació encara no ha completat la seva constitució. “Quan vam anar al Registre de fundacions de la Generalitat, no ens van deixar registrar-la perquè la Fundació no disposa de patrimoni”, explica Puig. La seva legalització depèn d’una operació amb un solar del carrer Palmerola, patrimoni històric dels cooperadors, gestionat ara per l’empresa municipal Gintra com a aparcament en rotació. L’objectiu és que passi a mans de la Fundació, perquè aquesta pugui tenir un bé immobiliari i es pugui legalitzar. Montse López assegura que l’operació serà una realitat en poques setmanes.
Cafè de Mar
El mes de maig de 2007 l’Ajuntament presentava el projecte previst per al Cafè de Mar: convertir-lo en la seu de la Fundació de Cooperadors, incorporant-hi un hotel d’entitats, un centre d’estudis i documentació cooperativista un cafè pensat per acollir activitats culturals. Però el projecte haurà d’esperar dos anys abans de fer-se realitat, ja que durant aquest temps l’edifici acollirà la delegació dels Serveis Territorials d’Educació, abans no es traslladi a la seva seu definitiva, la Nau Cabot i Barba. L’edifici era l’única opció provisional que contemplava Educació. “O era el Cafè de Mar, o no venien”, constata Montse López. Els cooperadors negocien amb l’Ajuntament habilitar un despatx a l’edifici de l’Escola Universitària del Maresme per a acollir les oficines de la Fundació, mentre busquen un altre espai temporal per instal·lar-hi el cafè cultural.
Cafè Nou
El tema que sembla tenir més difícil solució és el futur del Cafè Nou. L’advocat Miquel Jornet, president de la mútua l’Aliança, el va cedir la propietat al Patronat de la Sagrada família, vinculat al Centre Catòlic, entitat que mai n’ha fet ús ja que els cooperadors la mantenen ocupada des de l’any 1984. “El Cafè Nou és l’únic que ens quedarà a la Unió de Cooperadors. Volem que sigui la nostra seu, el què ens doni identitat”, afirma Puig. L’àmbit de , La Presó i el Cafè Nou serà objecte d’una operació urbanística, que preveu crear un nou teatre, una plaça i habitatges. La proposta dels cooperadors és fer una permuta del 45% de la superfície útil total que surti un cop realitzada l’operació. Des del Centre Catòlic prefereixen no decantar-se per cap opció fins que el projecte urbanístic no estigui definit. El seu president, , recorda que sempre s’han mostrat “molt prudents” amb la qüestió i que mai han fet ús d’aquesta propietat “tot i que ens hauria fet falta”.