La gran onada migratòria, provinent principalment d’Andalusia, Extremadura i Murcia, va canviar completament la geografia mataronina. Al voltant dels barris antics del Centre i Eixample, van anar sorgint durant els anys 60 barriades com Cerdanyola, Cirera o La Llàntia, desperdigades i mal connectades amb la ciutat consolidada. Tal i com diu el responsable de festes i cultura popular de la Federació d’Associacions de Veïns (FAVM), Cosme Varela, explica que “el creixement de la ciutat va crear aquests barris perifèrics i compactats, força aïllats de la ciutat”. I va despertar també en els seus habitants un fort sentiment de pertinença, més fins i tot que al conjunt de Mataró. D’aquesta lògica històrica i urbanística sorgeix a la capital del Maresme un fenomen que la fa única: un cicle festiu que, entre maig i octubre, no deixa cap barri (ni tampoc cap plaça o carrer amb solera) sense la seva festa popular. Del primer a l´últim, les seves associacions de veïns porten anys organitzant durant un o dos caps de setmana actes de lleure, si cal coincidint en les mateixes dates, fins a sumar més de 20 propostes repartides per la ciutat. “Aquests barris necessitaven uns signes d’identitat per cohesionar-se com a veïns i veïnes, de crear sentiment de poble”, apunta el president de la FAVM, Jesús Nieto. Tot i que, tal i com diu el regidor de Participació Carlos Fernández, la ciutat ara està “molt més cohesionada urbanísticament” que llavors, el cicle festiu segueix amb força. Quin motiu les manté tan vives? Tots els agents implicats en aquestes festes responen el mateix: afavoreixen la cohesió social del barri.
“Al barri la gent es coneix, però mancava la relació de veïnatge, d’implicar-se més enllà de la reivindicació, per buscar una relació més propera i de lligam afectiu”, explica Rosa Clar, de la comissió de festes del barri de l’Havana, la festa popular del qual ha viscut un important repunt en els darrers anys. “Ajuden a cohesionar la societat, en aquest procés que vivim en els darrers anys de desintegració social a nivell cultural i de classes”, afegeix Jesús Nieto. Varela les defineix com “un instrument de socialització vital” que ajuda a tenir en el barri el primer referent per a molts mataronins, més fins i tot que el conjunt de la ciutat, mentre que Fernández defensa que durant aquestes festivitats “els barris viuen el seu procés més actiu”. Mataró té Les Santes, cada dia més inclusiva però que segueix celebrant tots els seus actes al nucli antic de la ciutat i és vista amb recel o és poc participada per diversos sectors de la ciutat. “A barris com Cirera, la Llàntia o Molins sempre hi ha hagut un sentiment de pertànyer a quelcom diferent que el Centre o l’Eixample”, diu Nieto. Rosa Clar celebra Les Santes, però explica que senten la festa de l’Havana “com si fos més nostre”, i els permet estar “més en contacte amb els que ens veiem cada dia al forn”.
Aquests actes, però, solen circumscriure’s a les fronteres del barri i no solen calar en la resta de la ciutat. Pequen d’una programació molt similar. “Estem oberts a tothom, però no se si estem preparats per rebre molta gent”, apunta Clar en referència a la festa de l’Havana. “El primer que cal garantir és una gestió eficient dels actes”. Una festa de barri que sí ha aconseguit ser massiva és la de Cirera. “Hem aconseguit formalitzar tota una sèrie d’actes on la gent, vingui d’on vingui, s’hi sent a gust”, constata Miguel López, coordinador de l’esdeveniment que atreu gent d’arreu de la ciutat gràcies a actes com el Cirera Rock o la nit de cabaret. “Seria necessari que les festes no tinguin un caràcter de barri tan tancat, que s’obrissin a la resta de la ciutat, però per aconseguir-ho les administracions han de posar de la seva part”, resol Nieto.
Més implicació de l’Ajuntament
“Cal un debat entre govern i entitats per marcar quines són les prioritats de l’administració en matèria de cohesió social i ambient festiu als barris”. Ho diu Jose Maria Cano, president de l’associació de veïns de Nova Europa, que enguany ha cancel•lat tot el seu programa festiu i cultural per manca d’entesa amb l’Ajuntament. “I amb la situació econòmica actual, no serem els únics, totes les associacions acabaran tenint problemes”, preveu. Veïns i entitats demanen que el consistori els doni més facilitats i promogui el seguit d’activitats que organitzen. “L’Ajuntament mai s’ho ha pres seriosament, aquest cicle festiu té un potencial i un valor que a l’hora de la veritat no es tradueix en suport municipal”, reincideix Cosme Varela. “Hi ha una certa manca de sensibilitat”, afegeix el responsable de la festa de Cirera, des d’on l’any passat van denunciar també manca de diàleg amb l’IMAC. Segons Miguel López, “des de l’Ajuntament es demana reiteradament participació per part de la ciutadania, cosa que ens sembla molt important a tots els nivells, però a vegades aquesta participació no la trobem per part del propi consistori”.
Algunes entitats, com els veïns de Nova Europa, han apuntat que si no fos per ells, els barris quedarien orfes d’activitat, ja que l’Ajuntament concentra la gran majoria d’actes culturals al centre de la ciutat. “Hem de potenciar que la gent es mogui entre els diferents barris, així els posem en valor i també donem suport al seu comerç”, resol Cano. En aquest sentit, el regidor de Cultura, Sergi Penedès, assegura que cal “superar la dialèctica centre-perifèria i entendre la ciutat com un tot”. Desde l’IMAC, constata Penedès, es treballa per potenciar “la cultura de proximitat, que té lloc fora dels equipaments, i en col·laboració amb les entitats mataronines”.
-