Escollida per inaugurar la recent edició del Festival de Cinema de Sant Sebastià, Promesas del este confima David Cronenberg com un director contundent en els seus plantejaments, d'una senzillesa formal amb una segona lectura colpidora. I de nou, com ja va fer amb Una Historia de Violencia, el seu millor company de viatge sembla ser un Viggo Mortensen amb papers que li calcen de meravella.
La violència torna estar del tot present en la posada en escena d'aquest film, amb els tèrbols assumptes de la màfia russa a Londres com a teló de fons. Rebuda amb molts aplaudiments al certamen donostiarra, David Cronenberg responia d'aquest manera a les insistents preguntes sobre el seu acostament al més explícit de l'enfrontament entre éssers humans: "si el que em pregunta es perquè filmo la violència d'una manera tan extrema, la resposta és que intento que el meu públic comprengui la realitat física del que és la violència. És la destrucció del cos humà. No la tracto com un esdeveniment cinematogràfic, sinó com un esdeveniment físic".
Una història en la qual la intimitat i la vida al servei d'una causa obscura tornen a estar en el centre del debat moral i vital. Viggo Mortensen encarna el xofer d'una família de mafiosos establerts a la capital del Regne Unit. La seva relació amb Anna (Naomi Watts) el farà dubtar entre l'honor i l'amor, entre el risc i la feina ben feta segons els codis establerts pel clan.
Favorita a Sant Sebastià, Promesas del Este es va quedar a les portes d'aconseguir una Cocha d'Or que finalment va anar a parar per a Mil años de oración de Wayne Wang. Segons la crítica, en la decisió del jurat va pesar la seva condició de favorita i el fet que els festivals solen tenir problemes per premiar pel·lícules de directors tan reconeguts com David Cronenberg. Sembla que el prestigi d'un certamen ve més aviat per obrir els ulls a gent poc coneguda que per consagrar directors que ja tenen una carrera consolidada. De tota manera, sembla que Cronenberg no decep amb el seu acostament a la màfia russa.
-