Si hi ha un periodista esportiu de referència a Catalunya, aquest segurament és Ramon Besa. El cap d'esports d'El País a Catalunya està considerat unànimement un brillant analista i cronista de partits i també de l'actualitat del Futbol Club Barcelona, i alhora fa gala d'un talant moderat i seriós que cada cop es troba més a faltar en el sector. Resulta, però, que Besa també és un santero, a la seva manera. "Ja fa cosa d'uns vint anys que vinc a Mataró per Les Santes", explica. Ho fa convidat pel periodista mataroní Santi Carreras i la seva dona, Maite Ramon, "dels meus millors amics des que vaig treballar a Catalunya Ràdio", recorda Besa. "És com un ritual, cada any venim, llevat que hi hagi un compromís esportiu ineludible, i ens hi estem tres o quatre dies a cos de rei", relata. Arran d'això, ha fet amistat amb molts altres mataronins, amb qui es retroba per aquestes dates. "Les Santes comencen per a mi quan li pregunto a l'Artur Palomer pel cartell, continuen quan passejo amb el doctor Pep Badia, parlem amb en Pere Artigas i faig vida amb la Maite i el Santi Carreras", apunta.
"És com un ritual, cada any venim, llevat que hi hagi un compromís esportiu ineludible, i ens hi estem tres o quatre dies a cos de rei"
Els actes en els quals participa, afirma el periodista, van en consonància amb l'edat. "Josep Pla deia que la vellesa és un procés de refredament del cos, i això vol dir que he passat de participar a la Nit Boja i a la Ruixada, quan els nostres fills eren més petits, a mirar-m'ho es de la distància". En tot cas procura no perdre's la Crida, els Focs o les Matinades i l'Anada a l'Ofici per acabar esmorzant "com Déu mana" a la Granja Caralt.
"Conec poques festes majors que tinguin tanta força i despertin tant d'entusiasme"
"Trobo que és una festa major molt particular per la participació, el compromís i l'identitat que dóna. Hi ha una militància activa molt important, molts dels qui la visiten queden captivats. t'enganxa per la varietat, el color i el sentit de festa gran", explica Besa. "Conec poques festes majors que tinguin tanta força i despertin tant d'entusiasme i al mateix temps conservin la tradició: el bon dinar, la trobada familiar". Per al periodista, la festa és "com un dia per fer inventari entre amics al voltant del foc, de la llum, i al mateix temps per regenerar-te, per veure si ets capaç encara de córrer una mica, de sentir-te valent".