Un bon llibre és una font de plaer immensa. Llegir permet descobrir com és el món que ens envolta, comprendre millor com som nosaltres mateixos, empatitzar amb els demés a través del relat de les seves experiències i visions de les coses. Ens ajuda a escriure molt millor, a ordenar les idees. Però, sobretot, permet gaudir del temps lliure com poques altres coses. És un hàbit que val molt la pena inculcar als més petits, tan aviat com sigui possible. Però sovint no és fàcil, i per a molts pares, o també mestres, pot resultar frustrant. Tres mataronins especialistes en aquest àmbit, una mestra, una bibliotecària i un llibreter, ens aconsellen com fer-ho.
"Un llibre al final poden ser moltes coses, la qüestió és que serveixi per atrapar-los"
L'Àngels Sala és mestra de l'escola Germanes Bertomeu, i l'encarregada de la biblioteca escolar. Un espai pel qual tots els alumnes del centre del barri de Rocafonda hi passen com a mínim una hora a la setmana, tot i que també està obert a les hores del pati i en altres moments. Els infants se'n poden endur llibres de préstec o bé llegir-los allà mateix, per lliure o amb la guia de la mateixa responsable de l'espai. "Facilitem que els nanos tinguin els seus moments de lectura de manera relaxada i que no s'ho prenguin com una obligació, sinó com a part del seu lleure", resumeix Sala.
"Facilitem que els nanos tinguin els seus moments de lectura de manera relaxada i que no s'ho prenguin com una obligació"
El repte principal és que els alumnes "s'entusiasmin per la lectura", com diu la mestra. Amb alguns no ès fàcil d'entrada. "Els intentes oferir les darreres novetats i un ventall molt ampli de títols, però quan veus que costa, ho proves per altres vies", assegura. Per exemple a través d'un còmic, amb endevinalles, amb poesia infantil, amb llibres d'acudits o bromes, àlbums il·lustrats... "Un llibre al final poden ser moltes coses, la qüestió és atrapar-los i després anar-los oferint, poc a poc, altres possibilitats", afirma Sala.
"Està molt bé que la lectura sigui social, que la puguin comentar amb els demés, però també cal que sigui personal i íntima"
Molts nens i nenes, però, cauen en l'encís de la lectura amb facilitat. Quelcom important que hi ajuda és l'element social: hi ha llibres que arrasen entre els més joves, que tothom els llegeix i això permet comentar-lo amb els amics. "Però a vegades has d'obligar-los una mica a no fer-ho, a intentar llegir títols més minoritaris, perquè la lectura també ha de ser un moment de gaudi personal", explica la responsable de la biblioteca. De fet, se n'ha adonat que hi ha molts infants que en realitat també busquen aquest instant de solitud a través de la lectura. "Els veus com es queden sols en un racó, en silenci, immersos en el llibre, en aquest món en el que viuen això ho troben a través de la literatura i realment ho agraeixen molt"
"Des de ben petits han de tenir el llibre com un objecte quotidià més"
Montse Margalef és una de les responsable de la secció infantil de la biblioteca Pompeu Fabra. Així que d'hàbits de lectura d'infants i adolescents en sap un munt. I el seu consell principal és el següent. "Des de ben petits han de tenir el llibre com un objecte quotidià més". Si veu que a casa seva la literatura hi és present, i si els seus pares gaudeixen dels llibres i els encomanen a ells a fer-ho, "creixeran estimant les històries i la literatura, i aquesta no els deixarà d'acompanyar mai".
"Si creixen envoltats de llibres, ho faran estimant les històries i la literatura, i això no els deixarà d'acompanyar mai".
Aquest suport per part de la família és quelcom que Margalef considera clau per inculcar l'hàbit de la lectura en els infants. "No l'han de deixar d'acompanyar mai", assegura. Especialment quan li arriba l'hora de triar els llibres ell mateix: "Sovint els deixem sols davant d'un prestatge immens ple de llibres, acaba agafant el primer que troba, no li agrada i es desencisa". Aquest desengany pot acabar sent motiu que s'aparqui la literatura enfront d'altres interessos, així que la recomanació sempre és important. "Si la família per si mateixa no s'hi veu en cor, que portin l'infant a la biblioteca, o bé a les llibreries, que també són espais oberts on tocar i remenar".
"Si volen que els seus fills llegeixin, els pares també han de fer-ho i demostrar interès en els llibres, és així de senzill"
Les biblioteques no només ofereixen el consell d'experts, sinó un reguitzell d'activitats, des de l'hora del conte fins a tertúlies literàries. Però més enllà d'aquesta mena d'iniciatives, Margalef insisteix en el paper de la família com a principal catalitzadora de la passió literària dels seus fills i filles. "Si volen que ells llegeixin, els pares també han de fer-ho, és així de senzill", reconeix. I en el cas que no siguin gaire bons lectors, com a mínim "que facin l'esforç de preguntar-los pel llibre que han triat, comentar què els ha semblat... Aquest diàleg i interès és molt important".
"Com més aviat visquin de manera positiva el contacte amb els llibres, millor"
"Ja ho deia Antonio Machado: "Caminante no hay camino, se hace camino al andar". Aquesta és l'única via, anar fent, anar provant". Esteve Guardiola, llibreter de Buc de Llibres, no coneix cap fórmula màgica per fer que els infants llegeixin, més enllà de la persistència. La clau, segons ell, és fer-los veure l'esforç inicial com quelcom positiu. "Els nens no llegeixen simplement perquè els posis un llibre a les mans, sinó perquè els has generat el gust per la lectura", afirma. I perquè això sigui possible, afegeix, cal crear-los "un entorn on els nens vegin que la lectura els pot ser útil i plaent". El que té clar és que si els pares no llegeixen, no tenen cap autoritat moral perquè el seu fill ho faci. "Que hi hagi un model és fonamental, sense ell dirà "A mi em feu llegir i vosaltres passeu? De què va això?"
"Que hi hagi un model a casa és fonamental, sense ell dirà "A mi em feu llegir i vosaltres passeu? De què va això?"
Guardiola és partidari de fer-ho com més aviat millor. El moment per començar, segons ell, és quan l'infant ja comença a parlar. "És l'hora d'asseure-te'l a la falda, agafar un llibre plegats i anar comentant què hi veiem". Segons el llibreter, si l'infant viu de manera positiva el contacte amb el llibre com a objecte, ja des de nadó, més ràpid adquirirà l'autonomia lectora. En la següent fase, quan l'infant ja forja vocabulari se li poden donar llibres d'imatges amb elements que potser no coneix ni ha vist mai personalment, però que sap reconèixer en un dibuix o fotografia i posar-li nom. Així se li ajuda a adquirir capacitat d'abstracció.
Els pares han de ser flexibles i entendre que un llibre es pot llegir i viure de maneres molt diferents"
La tercera fase, a partir dels 4 o 5 anys, ja serveix per introduir la narrativa. "Però aquí cal ser flexibles i entendre que un llibre es pot llegir i viure de maneres molt diferents", explica Guardiola. Els pares en poden explicar una part i el fill completar-la, o bé fixar-se només en aquelles coses que li interessen, o recrear plegats una història força diferent a la que realment s'hi explica, afegir-hi personatges... El moment més crític, segons Guardiola, és quan, a partir dels 6 o 7 anys, els nanos comencen a adquirir l'habilitat lectora per si mateixos. A alguns els costa més interioritzar-ho que a d'altres, la decodificació de l'alfabet és un procés que porta temps i pot resultar-los frustrant. "Hi ha el perill que es desvinculin totalment dels llibres perquè els costi massa i no hi trobin res de bo", explica el llibreter. El secret en aquest moment és ajudar-los en la lectura, i procurar buscar-los llibres que s'apropin el màxim possible als seus interessos. "I si no és un llibre sinó una revista de motos perquè li agraden les motos, doncs també, endavant!", resol.