Llibert Fortuny: "aquest acte es recordarà durant generacions"

El nom de Llibert Fortuny és conegut i respectat a nivell musical. La trajectòria avala aquest berguedà, que té un centre musical propi i que pot desgranar un currículum acadèmic i de projectes realment a l’abast de poca gent. A en Llibert, l’Ajuntament de Mataró el va anar a buscar per mirar de resoldre Les Santes d’aquest any amb un encàrrec d’un acte que fos literalment excepcional, que vingués a substituir tots els actes que no es poden fer. Després de mig any i més de 50 reunions, d’assajos, d’anades i vingudes del propi artista i de la gent de les colles institucionals a Mataró i a Cerdanyola, l’acte ‘Únic, Balls, sons i emocions’ ja té pràcticament tots els detalls enllestits. En Llibert atén a Capgròs acabat el darrer assaig amb els Ministrers de l’Àliga. 

Som a Can Marfà i fa molta calor. Suen de valent. Acaben. Els felicita per la feina feta i els demana que gaudeixin en cada passi de ‘Únic’. Ell també pensa gaudir, al costat de totes les figures, dels músics, de la Banda. Des de l’entrada a plaça al Bequetero. L’acte estrella de Les Santes porta el seu nom i, de moment, en vol desvelar pocs detalls.

Estàs satisfet amb la feina feta?

Estic al·lucinant. Aquest acte ha estat un open project en el qual cada interventor ha decidit a nivell artístic com seria la seva participació. Jo no sabia res de Les Santes, era com un nen acabat de néixer i les colles m’han anat explicant el què significaven, l’origen de les figures, les melodies, el foc, què suposa, quins moments són importants. M’he anat informat per donar forma a una història: jo simplement he revestit o maquillat certes coses d’algunes colles que han entrat més al joc. 

Ha estat ben bé mig any de feina. Com ho definiries?

“No estem fent unes Santes diferents, Les Santes són el que són”

El procés ha estat dur i llarg però estic segur que és dels projectes que més em marcaran. He hagut de créixer molt personalment per arribar a tots els límits a partir del paper en blanc. Aquí jo depenc de molta gent que m’està guiant artísticament. Ha estat un procés creatiu totalment nou, ben diferent a tot el que havia fet. El procés era: primer què volien fer les colles, segon què podien fer a nivell musical i de tasca d’unes persones que no deixen de ser desinteressades i finalment adaptar músiques i rituals. No estem fent unes Santes diferents, Les Santes són el que són.

Com vas rebre l’encàrrec per part de Cultura de l’Ajuntament de Mataró?

“És molt important que Mataró aposti per la cultura segura en uns moments com aquests”

Em va fer molta il·lusió que hi hagués algú que apostés per la cultura a pesar de la Covid. Estem patint moments dantescos a nivell cultural. La cultura està en un risc molt gros i no ho dic per mi personalment. Veig alumnes meus que porten dos anys parats i veig coses demencials dins el nostre ofici. Que algú aposti per la cultura segura i que intenti fer una cosa diferent és un honor. Han estat sis mesos i una d’hores que prefereixo no comptar però ja hi som i crec que Mataró veurà el fruit de l’esforç de molta, moltíssima gent. Més de 100. No hagués dit mai que arribaríem aquí on hem arribat. 

 
És el projecte més gros que t’han encarregat mai?

El que pensava en un primer moment té poc a veure amb el que hem acabat fent. Jo em sento honorat per aquesta oportunitat. Sóc del país i davant grans oportunitats, dic sí. Vaig ser a la Fira del Llibre de Frankfurt tocant el ‘Cant dels Ocells’ de la mateixa manera que ho donaré tot fins el darrer passi d’aquest any a Les Santes. Vaig venir dels Estats Units per ajudar a la gent a explicar-ho tot. He volgut ajudar a Mataró, aportar quelcom que sumi. Espero que la gent vegi un projecte fet des de l’amor, el respecte i el rigor. L’acte es recordarà durant generacions!
 
Creus que l’experiència d’aquest ‘Únic’ pot deixar pòsit, pot servir per millorar Les Santes del futur com a llegat?

“El projecte pot servir per aprofundir i sensibilitzar musicalment la Festa Major”

Jo he vist que els hi he aportat coses que potser quan feien la festa com sempre no hi paraven atenció, perquè simplement la música passava d’orella a orella. El compàs, anar en conjunt, que hi ha dinàmiques, que l’harmonia resol… crec que aquest procés d’aquest any pot sensibilitzar i aprofundir en les músiques. Les coses no passaran perquè sí. A Mataró pot haver-hi un canvi de mentalitat i ganes important: hem estat temps sense poder fer Santes, ens les hem pogut mirar diferent i això quedarà. Tota la feina que he fet, els 23 arranjaments, quedarà regalada a Mataró perquè estigui a disposició de la ciutadania. Papers, partitures, gravacions. Tot quedarà per si un nen d’aquí a 80 anys vol reprendre el fil. Ho donarem tot, tots els arxius, tot el necessari. Ho havíem de fer i així vam quedar. Són detalls importants.

 
No vols explicar l’acte però què diries a la gent que n’ha d’esperar?

“La combinació entre una cultura popular tan potent i un músic com jo és inèdita”

S’ha intentat tractar a tothom des d’un punt neutre. La proposta té un equilibri general i hem destinat les mateixes hores a cada colla. El meu objectiu màxim és que la gent vegi que ha estat un treball fet amb rigor. No suportaria que algú vingués de fora i expliqués una història que no és la que és. D’entre les diferents colles i figures, n’hi ha que han jugat més que les altres i es notarà. En aquest procés, m’he unit molt a les colles. Hem fet de tot i me’n recordaré durant anys. La gent ha de venir oberta de ment i amb ganes de viure una experiència diferent i audiovisual, més enllà del format més acústic que tenen normalment Les Santes. Estic convençut que els mataronins i mataronines veuran l’esforç, que ens hi hem deixat la pell i si es fereix alguna sensibilitat ja d’entrada demano disculpes però li puc dir que l’amor que hi he posat és enorme. Poques altres vegades he pogut veure una combinació entre una cultura popular tant potent amb un músic com jo. Aquesta combinació de disciplines m’encanta i una col·laboració tant grossa com aquesta és el primer cop que la faig.
 
Treballar amb tanta gent ha de ser difícil. Sempre hi haurà qui critiqui.

Nosaltres hem escoltat totes les sensibilitats. Això és difícil perquè cada colla té característiques, maneres de fer i pensar diferents. Però també he de dir que és la gràcia, que és l’encant aquest garbuix d’identitats i opinions. Les Santes són un ecosistema i amb aquesta experiència la gent veurà les potencialitats que té aquesta manera d’entendre la Festa Major.