Manel són ja uns vells coneguts a Mataró. La d’aquest divendres serà la seva quarta visita, una xifra gens menyspreable tenint en compte que, malgrat que ja semblin uns veterans de l’escena catalana, tampoc tenen una trajectòria tan extensa. Des de la fulgurant aparició del seu primer disc, ‘Els millors professors europeus’, han passat sis anys. Un disc que va suposar una revolució en el panorama de la música pop del país, al qual van donar continuïtat amb ‘Deu milles per veure una bona armadura’ (2011) i ‘Atletes, baixin de l’escenari’ (2013). Un treball que no troba a faltar els arranjaments de vent i corda dels seus predecessors i pivota del folk al pop i fins i tot el rock sense abdicar del seus trets diferencials: cançons narratives que darrera la seva aparent quotidianitat amaguen un univers perfectament identificable. El disc porta com a títol una frase cèlebre de Constantino Romero en la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona. El primer single, Teresa Rampell, es va situar com a número 1 a l’Itunes, a l’igual que el mateix àlbum, a tot l’Estat espanyol.
Manel seran aquest divendres a la sala Clap, dins del cicle de Músiques Tranquil·les, amb totes les entrades venudes des de fa setmanes. Com a teloners, comptaràn amb Bremen, un quintet barceloní amb un disc coproduït per Arnau Vallvé dels Manel. El seu disc porta per títol ‘Les cançons que vindran’, i compta amb cançons d’aires dyilanians, en la frontera entre el rock, el folk i el country que també els emparenta amb bandes nord-americanes com Neil Young, Lambchop, Band Of Horses o Wilco.
-