Un jutjat contenciós-administratiu de Barcelona ha anul·lat la decisió de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt de delegar el servei municipal d’aigua en favor del Consorci per a la Gestió Integral d'Aigües de Catalunya (CONGIAC). El jutjat ha donat la raó a Agbar i anul·lat l’adhesió de l’ajuntament al CONGIAC, la modificació de la forma de gestió del servei municipal d’aigua a través de l’empresa GIACSA i la delegació d’aquest servei en el consorci. Per fer-ho, s'ha basat en dues sentències prèvies del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
La sentència considera provada que la delegació del servei en favor del CONGIAC per tal que aquest li atribueixi la gestió del servei d’abastament a GIACSA és “un intent de donar una aparença formal d’un sistema diferent del que va anul·lar el TSJC en dues sentències del setembre del 2020 i abril del 2021.
El jutjat considera, doncs, que “són plenament aplicables al cas els motius de nul·litat determinats en aquestes sentències”. A partir d’aquestes dues sentències del TSJC, el CONGIAC va intentar esmenar els seus estatuts introduint la delegació de competències per part dels ajuntaments en favor del Consorci. Aquesta delegació està subjecta a una condició suspensiva, és a dir, que està condicionada a l’elaboració d’una memòria justificativa per part del CONGIAC que ha de determinar que la millor forma de gestió és a través de la seva societat mercantil Gestió Integral d’Aigües de Catalunya, S.A. (GIACSA), que es qualifica de mitjà propi del CONGIAC.
Antecedents ja aquesta setmana
És la segona sentència en només setmana que anul·la una delegació del servei d’aigua en favor del consorci CONGIAC. El dia 13 es coneixia la sentència d'un altre jutjat contenciós de Barcelona que anul·lava la delegació de Sant Llorenç d’Hortons (Alt Penedès) també en favor d’aquest consorci.
El recurs d’Agbar es fonamenta en les dues sentències del TSJC que ja havien considerat que el consorci CONGIAC no constitueix una forma vàlida de gestió associativa del servei d’aigua en no existir un interès de cooperació comú entre els diferents municipis consorciats. A més, el TSJC havia assenyalat que no es produeix una delegació del servei que sigui efectiva per diversos motius: perquè no es produeix en els termes exigits pel Tribunal Europeu de Justícia, ja que es condiciona a què la gestió del servei sigui efectuada per GIACSA i perquè, a més, la legislació determina que tota delegació de competències ha d’estar prevista en una norma amb rang de llei i, en aquest cas, no ho està.
Finalment, el TSJC havia conclòs que GIACSA no compleix amb els requeriments per ser considerada un mitjà propi del consorci CONGIAC. Aquest fet ja va quedar justificat en la sentència del TSJC de 21 de setembre de 2020, relativa a l’aprovació per part de l’Ajuntament de Collbató de la forma de gestió directa del Servei d’Abastament d’Aigua Potable del municipi, la seva adhesió al CONGIAC i l’encàrrec de la gestió del servei a GIACSA.
Els motius esgrimits
Aquesta sentència assenyalava quatre motius pels quals la societat instrumental del consorci no és mitjà propi dels ajuntaments consorciats: en primer lloc, perquè els ajuntaments no participen en el seu accionariat ni tampoc tenen un control anàleg sobre GIACSA com el que exerceixen sobre els seus propis serveis interns. En segon lloc, perquè la percepció d’un benefici industrial per part de GIACSA és incompatible amb la seva condició de mitjà propi. En tercer lloc, perquè GIACSA no presta els seus serveis a tots els membres del CONGIAC, sinó només a alguns. I, finalment, perquè GIACSA no disposa de mitjans per prestar el servei.
Malgrat que l’Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt era coneixedor de les febleses jurídiques d’aquest model de gestió, va decidir tirar endavant amb la delegació del servei al CONGIAC, segons diu Agbar.
Aquest model de gestió ha estat recentment objecte d’estudi per part de l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO). El passat mes d’abril, l’ACCO va presentar una publicació on analitzava la competència en el subministrament d’aigua en l’àmbit urbà, i indicava que “un dels problemes detectats és la utilització de mecanismes de col·laboració entre els ens locals amb l’objectiu d’evitar l’aplicació de la normativa de contractació pública”.
El consorci CONGIAC és un ens públic que agrupa diversos ajuntaments per a la gestió del cicle de l'aigua a través de l’empresa GIACSA. Aquesta empresa està formada pel propi Consorci i la resta d’accionistes són Aigües de Manresa, Aigües de Mataró, Aigües del Prat i l’Empresa Municipal d'Aigües de Vilafranca. Recentment, Reus Serveis Municipals, l’empresa pública de l’Ajuntament de Reus, li ha venut al Consorci la seva participació en aquesta societat.
Arran de la sentència del TSJC, el CONGIAC i altres 12 municipis (Sant Llorenç d’Hortons, Collbató, Olost, Sant Antoni de Vilamajor, Montornès del Vallès, Tremp, Bellpuig, Llanars, Camprodon, Figaró-Montmany, Olèrdola i Campdevànol) van tractar d’esmenar totes les situacions irregulars i les greus il·legalitats constatades.
Aquestes esmenes tenien per finalitat demostrar que els ajuntaments consorciats tenien interessos comuns i substituir la relació jurídica amb el CONGIAC, de manera que els ajuntaments que inicialment havien decidit associar-se al consorci CONGIAC van delegar la competència d’aigua en el Consorci, per tal que fos aquest el que decidís la millor forma de gestió i qui encomanés a GIACSA el servei després d’haver demostrat a la memòria econòmica corresponent que GIACSA era la forma de gestió més sostenible i eficient.
Per tant, segons Agbar, es tracta de "mesures insuficients que l’únic que fan és burlar la sentència del TSJC i que no regularitzen la situació d’il·legalitat en què està operant el Consorci CONGIAC i la seva empresa GIACSA".