La secció setena de l’Audiència de Barcelona ha absolt l’alcalde de Santa Susanna (Maresme), Joan Campolier, d’un delicte de prevaricació urbanística per la construcció d’un aparcament provisional per a una empresa d’autocars. Se l’acusava d’un delicte de prevaricació urbanística pels fets, que van tenir lloc l’any 2016, i pels quals la fiscalia demanava una pena de 2 anys i 10 mesos de presó i la inhabilitació durant 13 anys. També ha quedat absolta l’arquitecta municipal que va elaborar l’informe favorable de l’aparcament, per a qui la fiscalia demanava una pena d’1 any i 10 mesos de presó i 9 anys d’inhabilitació.
Els fets es remunten a l’any 2016, quan Campolier va autoritzar la creació d’un espai d’estacionament per a l’empresa Autocars Calella, a petició prèvia, en sòl urbà, concretament a la parcel·la T2 del Torrent de Can Gelat. L’actuació estava avalada per l’informe que va elaborar l’arquitecta municipal.
El preu fixat d’ús seria de 15 euros diaris per vehicle, des d’on sortirien microbusos o furgonetes per connectar els hotels de la zona. Posteriorment, el 2017, l’empresa va demanar poder seguir desenvolupant l’activitat, i llavors l’arquitecta municipal va emetre un informe desfavorable perquè suposaria trencar el concepte de temporalitat, i es va denegar la petició inicialment.
No obstant això, Campolier va donar autorització a l’empresa per tornar a desenvolupar l’activitat el 2017, tot i l’informe desfavorable de l’arquitecta, qui va signar el document, “donant fe que era l’alcalde” qui la promovia, destaca el jutge en el seu escrit. Més endavant, l’activitat es va seguir duent a terme fins al febrer de 2019, sense autorització des de 2017, quan havia vençut l’ús temporal, d’acord amb un informe desfavorable de l’arquitecta i la denegació dels permisos per part de Campolier.
En el seu escrit, el jutge es mostra alineat amb els advocats dels denunciats, en considerar que la conducta de l’alcalde i l’arquitecta “no ha tingut una afectació directa en el bé jurídic protegit pel delicte de prevaricació urbanística previst i pensat en l’article 320 del Codi Penal”. En aquest sentit, destaca que la llicència d’ús temporal tenia “una mínima afectació en l’àmbit urbanístic”, sense edificacions ni afectacions similars sobre el terreny, i que la creació de l’aparcament tenint en compte els problemes d’estacionament que hi ha en temporada alta a la zona.
“No es va posar en perill l’ordenació del territori”, afegeix el jutge, que conclou amb l’absolució dels dos acusats.