L'Ajuntament d'Alella (Maresme) treballa per modificar el Pla Parcial de La Miralda, un dels proejctes urbanístics més importants del sud del Maresme, aprovat inicialment el 2022 i aturat a finals de 2023, de comú acord amb els propietaris. L'alcalde, Marc Almendro, explica a l'ACN que l'objectiu és "perfeccionar" el planejament perquè "encaixi millor" amb les necessitats i objectius del municipi. En aquest sentit, el projecte actual preveu que les antigues parcel·les agrícoles de La Miralda es converteixin en dues grans superfícies comercials, un hotels, 66 habitatges i edificis d'oficines amb alçades de fins a cinc plantes. La intenció del consistori és minimitzar l'edificabilitat i potenciar els espais verds. Reduir el sostre comercial, revisar les alçades i eliminar l'ús hoteler són les prioritats.
Tot i els maldecaps que ara suposen per a l'Ajuntament haver d'afrontar la gestió d'una modificació urbanística com aquesta, l'alcalde justifica els seus antecessors i admet que en política urbanística és impossible treballar en el temps present. "Es feia com a previsió de futur".
Almendro diu que és ara que hi ha "l'oportunitat" de valorar què ha de passar al municipi en "un temps més immediat". La revisió del pla parcial, doncs, pretén "millorar" el planejament amb la prioritat de servir de la millor manera possible els "objectius públics" del poble. "Volem que l'espai públic que es generi sigui el centre de tot", afirma.
En aquest sentit, l'Ajuntament d'Alella vol que La Miralda esdevingui un nou "pulmó verd" i un nou "punt de socialització" del municipi, en detriment de determinats beneficis que l'actual planificació atorga als propietaris privats: "A La Miralda no són necessaris els usos hotelers i també volem disminuir el sostre comercial i les alçades dels futurs edificis".
Com s'ha arribat fins aquí?
Fins que no s'acordi una nova definició, el Pla Parcial aprovat preveu 3,3 hectàrees de sostre per edificis de fins a cinc pisos per a oficines, centres comercials, un hotel o restauració. També es preveu fins a un màxim de 66 habitatges. La contrapartida és que hi hauria 8 ha, d'un total de 12 ha, que passarien a ser de titularitat pública, inclosa la masia que s'alça a La Miralda.
Això passaria en uns terrenys que havien estat històricament camps de conreu, però que estan assilvestrats des dels anys 60, quan els darrers pagesos van deixar-hi de treballar. La requalificació d'ara fa deu any i el posterior Pla Parcial que farien possible la transformació de l'espai s'explica per dos grans motius.
Des del consistori recorden que el Pla Territorial Metropolità "dibuixa" sobre la Miralda una "nova centralitat" al municipi, que inclouria una futura estació de tren en l'hipotètic cas que l'etern debat del trasllat d ela línia de Rodalies R1 cap a l'interior es pogués resoldre algun dia. El POUM, es justifica el govern municipal, hi havia de donar resposta.
L'altre element per entendre les possibilitats urbanístiques de La Miralda és la desqualificació de la Vall de Rials. Segons el POUM de 1987 en aquest altre indret s'hi preveia un polígon industrial, però amb el planejament de 2014 es va poder 'salvar' el gran pulmó verd d'Alella. A canvi, es va crear un nou espai de desenvolupament econòmic a La Miralda.
El plantejament d'ara, però, és molt diferent. La idea el polígon industrial he quedat enterrada i les possibilitats actuals permetrien la creació d'un petit "parc empresarial". En aquest sentit, l'Ajuntament d'Alella té signat un "protocol d'intencions" amb el TecnoCampus Mataró-Maresme i amb l'hospital de Can Ruti per explorar camins plegats en el futur.
Accés a la Miralda. Fotos: ACN
Veïns en contra de més ciment
Tot i les intencions del consistori de fer un replantejament a la baixa del planejament, hi ha veïns que continuen sense estar-hi d'acord. El moviment ciutadà Salvem La Miralda vol intentar aturar-ho, com explica un dels seus membres, Dídac Gutiérrez. Ell és veí del Masnou, on també s'han mobilitzat. La Miralda, de fet, és zona fronterera entre Alella i El Masnou.
"És una bestiesa, un 'pelotazo' en tota regla", afirma Gutiérrez. Des del col·lectiu veuen innecessària la construcció de centres comercials, desenes de pisos o un hotel, com es preveia inicialment. "La nostra intenció és parar-ho. No volem més ciment", assegura. De moment, però, la feina del col·lectiu és de sensibilització i no s'han previst accions contundents.
En aquest sentit, Salvem La Miralda ha elaborat un informe, que ja ha fet arribar al govern municipal d'Alella, que compta amb la participació d'investigadors de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB). Des de la perspectiva científica, tampoc veuen bé la urbanització de La Miralda.
Panagiota Kotsila, investigadora de l'ICTA-UAB, afirma que el planejament de La Miralda està basant en un model urbanístic "d'ideologia antiga". Segons Kostila, el futur de l'urbanisme i del desenvolupament en positiu dels territoris no passa per augmentar la "infraestructura gris" que ja existeix actualment.
La investigadora alerta que "edificar més incrementarà l'efecte illa de calor, el risc per a la salut de la gent i el perill d'inundacions". Per contra, Kotsila defensa que mantenir el sòl "viu i permeable" permetria crear un refugi climàtic al municipi, afavorir l'augment de la biodiversitat a la zona i "protegir" la població dels efectes negatius del canvi climàtic.