L'església parroquial de Santa Maria d'Arenys de Mar ha quedat petita. L'enterrament de l'il·lustre historiador, jurista i arxiver arenyenc, Josep Maria Pons i Guri, mort la matinada del divendres a l'hospital de Calella a l'edat de 96 anys, ha congregat avui dissabte, dia 24, a nombroses persones que li han volgut retre l'últim homenatge. Familiars, coneguts, amics i diverses personalitats del món de la cultura han estat presents en una emotiva cerimònia que ha finalitzat al cementiri de Sinera, on ha estat dipositat el fèretre.
Durant l'homilia, Mossèn Martí Amagat ha destacat els estudis que Pons i Guri va fer d'Arenys, unes investigacions que haurien de servir d'exemple perquè les generacions futures seguissin el seu camí. Els defectes de Josep Maria Pons i Guri eren virtuts per nosaltres. Era un autèntic golafre del saber, ha dit Amagat als presents a l'església.
L'alcalde d'Arenys de Mar, Miquel Rubirola, ha aprofitat per anunciar que es nomenarà Pons i Guri com a arxiver emèrit i fill predilecte de la vila. Rubirola ha instat a la ciutadania a seguir les passes d'aquest petit gran arenyenc i ha dit que cal mantenir la seva memòria: No hi ha dubte que sense les moltes publicacions dels senyor Pons i Guri la nostra capacitat d'entendre les coses hauria sigut molt inferior a la que avui tenim. Entre les personalitats presents a l'església de Santa Maria, a més dels representants dels partits polítics a Arenys de Munt i Arenys de Mar, hi ha estat present l'exconseller de la Generalitat de Catalunya, Max Canner, l'exdelegat de cultura de la Diputació de Barcelona, Joan Domènech, el director general del Sistema d'Arxius de la Generalitat de Catalunya, Ramon Alberch, el director de cinema i familiar llunyà de Pons i Guri, Ventura Pons, i diversos representants de la Universitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra.
Entre els premis i l'erudició
L'Avi Pons, tal com era conegut popularment, va néixer a Arenys de Mar el 16 de juny de 1909. Format a la Facultat de Filosofia i Lletres i Dret a la Universitat de Barcelona, va finalitzar els estudis l'any 1931, iniciant des d'un primer moment el seu particular camí en el camp del dret, de la història i dels arxius. És precisament en aquests tres camps on Pons i Guri va convertir-se en un dels grans especialistes, sobretot en la història del Dret Català.
El seu afany per la recerca, el va portar a investigar en els principals arxius de Catalunya i l'Estat Espanyol. La seva bibliografia és extensa i abundant en l'estudi de la història de les institucions de la Catalunya medieval, així com en metodologia històrica i paleografia. De fet, va fundar l'Arxiu Històric Fidel Fita d'Arenys de Mar, que el va dirigir des de 1934 i, malgrat la seva avançada edat, va continuar anant a treballar cada dia. L'any 1937 la Generalitat li va confiar la direcció de l'Arxiu Històric de Manresa. Aquests càrrecs li van permetre a l'Avi Pons impulsar nombrosos estudis històrics a la comarca.
Les seves investigacions li han valgut premis diversos entre els que destaca la Creu de Sant Jordi que atorga la Generalitat de Catalunya, la medalla d'honor del Col·legi d'Advocats de Barcelona, la de la Universitat Pompeu Fabra, i, el més recent el març del 2005-, la Medalla President Macià, concedida per la Generalitat en reconeixement a la dedicació, constància i esperit d'iniciativa en la seva actuació laboral com a jurista i historiador de prestigi i degà dels arxivers catalans.
Segons la voluntat del mateix Pons i Guri, la seva obra de l'Arxiu es traslladarà a la Universitat Pompeu Fabra, a l'arxiu de Girona i la resta es mantindrà a Arenys de Mar. Entre les seves obres més conegudes, destaca Estudi dels Pilots (1960), Roig i Jelpí i el prior de Meyà (1960), El llibre de Santa Cristina de Lloret (1977) i Quan nasqué, s'emancipà i s'organitzà una vila (1999).
