Avui al migdia s'ha celebrat al teatre del Centre Parroquial d'Argentona una presentació dels projectes alternatius que la Plataforma en defensa del centre històric d'Argentona (PDCHA) proposa per la reforma de l'entorn de Can Doro i la Font de Sant Domènec, espai situat al cor del poble.
L'acte ha comptat amb la presència de tres entesos sobre urbanisme i territori, com són Agàpit Borràs (Arquitecte i urbanista), Pepe Riera (Pagès i excoordinador general d'Unió de Pagesos) i Francesc Albardaner (Delegat del CDol·legi d'Arquitectes al Maresme). Tots tres parlamentaris han parlat sobre la situació de la crisi de Can Doro; "és un espai singular que requereix d'una actuació singular" ha dit Albardaner. Segons preveu el pla de l'equip de govern per l'espai de Can Doro, aquest es reformularà per complet, creant una plaça més àmplia davant l'actual Ajuntament i construïnt un casal d'avis i una promoció d'habitatge d'iniciativa privada limitada. També es preveu la construcció d'un pàrquing subterrani de més de setanta places que preveu solucionar els problemes d'aparcament i congestió de trànsit que pateix el nucli urbà d'Argentona. Pepe Riera ha volgut ressaltar que un canvi de la fisonomia del centre pot comportar un canvi de residents i ciutadans.
Tot i les expectatives creadees, al final els projectes que s'han presentat per part de la Plataforma han sorprès per la seva ambigüitat i poca rigurositat tècnica. Agàpit Borràs ha dit que "els projectes que presenteu són un pessebre" en referència al projecte de la geògrafa Assumpta Boba, que contemplava una preservació dels edificis emblemàtics de Can Doro però no n'especificava els usos ni la titularitat. Borràs també ha volgut afegir que la Plataforma ha de presentar propostes riguroses i serioses "perquè sinó sempre es cau en el parany de dir no a les coses i això té poca força".
A les acaballes de l'acte, diversos membres de la Plataforma han anunciat que el proper diumenge dia 16 de novembre organitzaran "amb el mínim de punts de conflictivitat amb el desenvolupament normal de l'activitat electoral" una consulta popular sobre si cal o no endegar un procés per parlamentar amb l'equip de govern (Entesa i PSC) i partits de l'oposició per intentar arribar a un consens sobre el futur d'aquest polèmic espai. En el ple de divendres passat -i després que des de la Plataforma es decidís en un principi anul·lar la consulta per al dia 16 de novembre per intentar organitzar-la amb tots els partits de l'ajuntament i fer-la al màxim de transparent-l'alcalde Antoni Soy va anunciar que no creia oportú endegar una consulta popular sobre el tema "perquè ningú de la Plataforma se m'ha dirigit personalment per parlar-ne".
Ara caldrà veure què passa davant aquesta situació, que comporta una consulta no oficial en un dia d'eleccions autonòmiques al Parlament de Catalunya. Portaveus de la Plataforma han titllat d' "alegal" la situació i esperen que ningú hi posi problemes. En les eleccions generals del 1999 es va celebrar una consulta popular sobre la condonació del Deute Extern als països pobres del tercer món, el que va provocar que des de la Junta Electoral Central s'ordenés a la policia perseguir i dissoldre les meses muntades per dita consulta.
