El Jutjat de Mataró ha arxivat la querella contra un centre geriàtric de Premià de Mar on hi van morir fins a 87 residents a causa de la Covid, l'any 2020. Segons ha avançat 324.cat, la jutgessa ha desestimat les acusacions sobre la direcció de Ca n'Amell, per falta de proves. La fiscalia, que és qui va presentar la querella fa dos anys, ha demanat davant d'aquesta decisió que s'arxivi el cas.
Tal i com assenyala 324.cat, la decisió ha generat molta sorpresa i estranyesa entre els familiars dels residents, ja que la pròpia fiscalia qui, en la seva querella, va acusar els responsables del centre d'haver provocat un "patiment gratuït" als usuaris de la residència, d'haver-los "desatès" i de no haver pres cap mesura per evitar la situació que es va desencadenar al centre durant els mesos de març i abril de 2020. El ministeri fiscal considera ara, en un inesperat canvi de criteri, que no es pot provar l'acusació per homicidi imprudent contra el director i la directora mèdica de la residència.
En declaracions recollides per Premià Media, familiars de les víctimes es mostren "indignats" pel gir de la Fiscalia, i consideren que es deu a una "ordre política" per passar pàgina en els casos de les residències que van registrar una alta mortalitat per casos de covid durant la pandèmia. L'alcalde de Premià de Mar, Rafa Navarro, ha afirmat al mateix mitjà que respecte la decisió judicial però ha admès "molta estranyesa" pel canvi de criteri.
Les acusacions de fiscalia
El jutjat d'instrucció número 2 de Mataró era l'encarregat d'investigar la direcció de l'antiga residència Ca n'Amell de Premià de Mar (Maresme) per un cas d'homicidi per imprudència professional després que durant els primers mesos de la pandèmia morissin 87 dels 200 residents. La investigació es va obrir a partir d'una querella de la fiscal en cap de Mataró. La residència, de fet, va ser intervinguda per la Generalitat el 17 d'abril d'aquell any davant un seguit d'irregularitats en la gestió del centre.
La intervenció de la Generalitat va arribar després d'una onada de mortaldat que inicialment fixava en poc més d'una vintena el nombre de víctimes. Fiscalia, però, va elevar la xifra fins a 87 persones mortes vinculades a la residència. 62 van morir al mateix centre, 24 en centres sanitaris on se'ls hauria traslladat i una darrera a casa seva. Segons va relatar llavors la fiscalia, aquests dèficits en la gestió del centre ja es donaven abans del març de 2020 i es van veure "incrementats exponencialment" arran de la pandèmia. "El nombre de persones contractades en relació al nombre de residents era molt escàs, el que provocava que el tracte i les cures als usuaris fos deficient", resumeix la querella.
La querella relata alguns casos, com un home que tot i necessitar oxigen se'l va trobar en un "evident estat d'abandonament", amb deposicions al llit i sense l'oxigen requerit. D'una altra dona expliquen que va perdre quinze quilos perquè no rebia "l'alimentació necessària". A una altra dona se li van negar els tractaments pal·liatius "privant-la d'una mort sense patiment". Per tot plegat, la fiscalia va acusar la direcció de la residència dels delictes d'homicidi per imprudència professional i de lesions per imprudència professional i tracte denigrant.