El 31 d'agost de 2021 es van aixecar les barreres de l'autopista C-32 del Maresme, la més antiga de l'Estat, així com de AP-7, AP-2 i la C-33, després de dècades de pagament per accedir a les vies de circulació ràpida. La concessió d'aquestes vies acabava a la mitjanit d'aquell dia i el govern estatal feia mesos que havia anunciat que no es renovaria. La seva retirada, però, ha comportat contratemps com l'augment del trànsit i dels accidents. Un any després, els experts aposten per mesures com la velocitat variable o l'impuls del Corredor Mediterrani, mentre que Europa reclama un nou model de pagament en funció dels quilòmetres recorreguts i les emissions dels vehicles.
Un dels punts on s'ha notat més desaparició dels peatges és el Maresme. Allà, el trànsit que circulava per la carretera N-II travessant els pobles s'ha reduït notablement. Segons dades del Servei Català de Trànsit, la reducció és d'entre el 30% i el 40%, en funció del tram. El transvasament més notable d'una via a l'altra es dona a l'extrem nord de la comarca. L'N-II a l'alt Maresme ha perdut un 33% del seu trànsit habitual, uns 11.000 vehicles, i d'aquests n'hi ha 8.500 que ara utilitzen l'autopista per desplaçar-se. Això suposa un augment del 40% del trànsit a la C-32. "L'autopista és una bona alternativa i s'ha notat moltíssim", celebra el regidor de Mobilitat de Calella, Josep Torres.
Tancats els peatges, una altra de les transformacions pendents és el reaprofitament de les estructures, ara abandonades. En aquests mesos s'han eliminat les cabines centrals de pagament i s'han definit els nous carrils, però a banda i banda de la via encara queda el record físic de l'antiga C-32 de pagament. El Govern té un projecte per convertir aquests espais en plantes fotovoltaiques, però hi ha ajuntament que també hi volen dir la seva. És el cas d'Arenys de Mar, que ha enviat una proposta al Departament de Territori i Sostenibilitat per poder gestionar un espai que consideren "infrautilitzat".
Noves vies de pagament
En el moment de la retirada dels peatges, la titular del ministeri de Transports, Raquel Sánchez, ja va dir que el pagament es recuperaria "en un futur", amb un sistema "no assimilable al peatge tradicional". Segons va indicar la ministra, l'executiu espanyol contemplava començar a aplicar el nou sistema de pagament a partir del 2024, malgrat que el mecanisme encara està per concretar.
La retirada del pagament ha tingut conseqüències negatives en forma de retencions, accidents i empitjorament del manteniment. Pels enginyers industrials de Catalunya hi ha diverses mesures a prendre per tal de millorar el servei que ofereixen avui les autopistes. Entre aquestes, demanen fer més inversions en infraestructura i tecnologia, augmentar el manteniment de les carreteres amb concursos o concessions a empreses privades i instaurant mesures com la velocitat variable. "Baixar la velocitat progressivament a 100, 80 o 60 km/h fa que el flux pugui moure's a poc a poc, però sense aturar-se i que en moments sense congestió, com la nit, es pugui tornar a 120", apunta Lluís Puerto, president de la Comissió de Mobilitat del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya.
Àlvar Garola, professor de la UPC i membre de la comissió d'economia territorial i urbana del Col·legi d'Economistes de Catalunya, es pronuncia sobre la retirada dels peatges. "No es va fer la reflexió que s'hauria d'haver fet sobre que passaria en el moment en què acabes el període concessional de les grans autopistes", apunta. Així, cita els casos de l'AP2 o l'AP7, les "grans autopistes" que vertebren Catalunya. "Hauria estat molt bé fer un plantejament estratègic. Volem mantenir el peatge? Volem que siguin gratuïtes? S'han pres les decisions segurament massa sobre la marxa", exposa.
A parer seu, el futur passa per un model de peatges que sigui "integral" i afecti a tot l'estat espanyol, tant autopistes com autovies d'alta capacitat. "Al final a la llarga tendirem a un sistema de pagament, perquè ens ho demana Europa i per un tema de recursos", afegeix. D'altra banda, reconeix que la retirada dels peatges a les autopistes catalanes no han tingut un efecte especialment notable per la competitivitat del país, ja que, de fet, el seu cost té un pes molt reduït a un còmput del transport on cada cop hi pesa més el preu dels combustibles.