L'espigó de la Platja del Callao. Foto: R.Gallofré

Redacció / ACN

Bandera negra ecologista als ports i espigons del Maresme

Ecologistes en Acció carrega contra la sobreurbanització de la costa de Barcelona i el Maresme

En 46 km de Montgat a Malgrats’hi concentren cinc ports esportius i divuit espigons artificials

De la mateixa manera que les banderes blaves són l’emblema més identificatiu de la qualitat de les platges, l’entitat Ecologistes en Acció atorga una bandera negra -clarament peiorativa- a aquells punts de la costa on a nivell ecològic hi ha més mala peça al teler. En el seu darrer informe i després d’analitzar 8.000 quilòmetres del litoral al llarg de tot l’Estat, ha identificat la costa del Maresme com un dels punts mereixedors del mal premi: Bandera Negra ecologista a la comarca.

Sis punts de la costa catalana han rebut una bandera negra en l'informe anual d'Ecologistes en Acció que analitza 8.000 quilòmetres del litoral de tot l'Estat. Són “casos flagrants de contaminació i mala gestió ambiental”, segons l’entitat que posa la costa del Maresme al nivell de la crisi dels pèl·lets a les platges.

Proliferació d’espigons artificials i ports esportius al Maresme

A la demarcació de Barcelona, una de les banderes negres ha apuntat la costa del Maresme i la seva “artificialització”. L’ONG ha avisat que en els 46 quilòmetres lineals que van de Montgat a Malgrat de Mar s’hi concentren cinc ports esportius i divuit espigons artificials que provoquen problemes d’erosió i pèrdua de sorra. “Gairebé tota la costa del Maresme i Barcelona està sota l’asfalt i s'intenta conservar amb pedaços, en comptes d'aturar-hi la urbanització”, ha lamentat l’entitat.

A més, a l’àrea metropolitana de Barcelona, Ecologistes en Acció ha denunciat el Pla Director Urbanístic de les Tres Xemeneies, que preveu construir més de 2.000 habitatges en aquest espai de Sant Adrià del Besòs. “És un dels pocs racons del litoral de Barcelona que està sense urbanitzar”, ha recordat l’ONG que ha avisat que és una “pilota especulativa” que contradiu la situació d’emergència climàtica actual. Així, ha defensat la seva renaturalització i ha recordat que s’ha presentat un recurs contenciós administratiu contra el pla.