A Vilassar de Dalt, la minisèrie Nosaltres, els maresmencs, es va aturar a parlar amb en Benet Oliva (Vilassar, 1958). Aquest vilassarenc representa per a mi el compromís amb la història local, però amb voluntat també d’arribar a un espai més ampli del territori.
Precisament, l’historiador ens recorda el desarrelament al municipi i al territori d’aquesta comarca tan fragmentada que tenen moltes persones actualment, ja que podrien estar vivint en un altre lloc sense ser conscients del lligam amb la zona en la qual resideixen. L’investigador vilassarenc també reivindica la necessitat de fer una història de la comarca compartida, ja que s’han fet molts treballs monogràfics locals, però cap de comú del Maresme.
Benet Oliva s’emmarca en un perfil de persones que han treballat per la salvaguarda de la història local, la més propera i inmediata, i que han estat emparats pels Premis Iluro de monografia històrica de Caixa Laietana, que emanen aquest esperit de preservació de la història local, sense el qual haurien desaparegut moltes coses importants.
Tal com recull el llibre que va editar-se amb motiu dels 50 anys del Premi Iluro de Monografia Històrica instituït per Caixa Laietana, Oliva s’ha especialitzat en recerques microhistòriques d’història social i econòmica i els seus estudis es mouen entre els segles XV i XIX, un període sobre el qual l’historiador apunta que “és imprescindible bastir les microhistòries a partir d’un enfocament de l’aspecte de les nissagues i xarxes familiars i els nexes econòmics i socials existents entre elles”.
Les obres principals de l’historador vilassarenc han estat guardonades amb el premi Lladonosa 2000 amb el títol La generació de Feliu de la Penya. Burguesia mercantil i guerra de Successió entre el Maresme i Barcelona (Universitat de Lleida 2001); i amb el premi Iluro amb els títols: Els orígens de la primera industrialització del rerepaís. Un cas emblemàtic: Vilassar i el capital comercial barceloní (1828-1875) (1998), i El plet de l’escó. Una microhistòria sobre les comunitats locals, el règim senyorial i la Contrarreforma a la Catalunya del 1600 (2004); i amb l’accèssit La petita noblesa del Maresme. Tres trajectòries: Des Bosc, Ferrer i Sala (s. XIV-XVI) (2001). D’altra banda, també ha publicat molts articles d’interès en revistes especialitzades.
Salvar la història, sens dubte, és també una altra manera de fer Maresme.
J. Camero