El castell de Burriac és sens dubte un dels monuments més emblemàtics del patrimoni maresmenc i més visitat, tot i trobar-se lluny de qualsevol nucli urbà. Al seu voltant s’entrellacen llegendes i la polèmica figura del seu baró, Pere Joan Ferrer, militar i escriptor.
Ha sobreviscut el pas del temps, encara que ha calgut restaurar-lo i se n’ha de fer el manteniment. En els darrers anys, però, s’ha convertit en punt de trobada multitudinari de caminants i esportistes. A 400 metres d’alçada ofereix un mirador excepcional del Maresme central des d’on s’abasta, amb la vista, fins a Barcelona. El castell medieval de Burriac o de Sant Vicenç s’alça sobre el turó de Burriac, en el terme de Cabrera de Mar i tocant a Argentona. Punt de guaita i control del territori ja dels ibers i els romans (té un antic poblat ibèric molt important sota seu), ha estat declarat Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIL) i s’ho ha guanyat amb esforç al llarg dels segles.
Des de l’àmbit de promoció turística de l’Ajuntament de Cabrera de Mar s’impulsen activitats com visites teatralitzades al castell de Burriac i als jaciments arqueològics del municipi. Les properes visites teatralitzades, amb el títol ‘Els secrets del castell de Burriac’, es faran els dissabtes 3 i 10 d’agost a les 21’30h; i diumenge 15 i 22 de setembre a les 10h. De la mà d’un guia, suposen una excel·lent oportunitat de conèixer l’emblemàtic monument i la seva història, d’una manera tan interessant com divertida. Més informació a www.gaudeixcabrera.cat
El polèmic Baró de Burriac, guerrer i escriptor
El castell de Burriac està envoltat de llegendes de bruixes i éssers màgics, però sobresurt especialment, la figura ben real del seu principal habitant, Pere Joan Ferrer, el Baró de Burriac. Soldat i escriptor, personatge controvertit i no massa estimat pels vilatants de la zona degut a les seves actuacions, va néixer el 1431, possiblement a Barcelona, fill de pare militar i la seva mare, alhora, filla d’una mena de cacic, també de Barcelona. Els orígens del futur Baró marcaran la seva trajectòria personal, ja que va passar la seva adolescència entre lluites i conflictes en els quals estava implicat l’avi matern, el que li permetrà conèixer de primera mà i de ben jove les conseqüències del món violent i impietós de la guerra, que incidirà amb contundència en el seu destí.
En la trajectòria vital de Pere Joan Ferre destaca també que el 1462, quan esclata la guerra civil catalana, amb un part en conflicte amb el monarca Joan II, ell ja vivia al castell de Burriac, no se sap si perquè tenia relacions familiars amb el propietari o perquè n’era el convidat. Participà en la guerra amb un paper destacat i sent reconeguda la seva vàlua. Cap a 1471, amb altres militars, veient que no guanyarien en la guerra que estaven immersos, es passen al bàndol de Joan II. Per aquest acte de traïdoria que hi ha qui apunta que va afavorir el final de la lluita, rebrà la vila de Mataró, el castell de Burriac, Argentona, Cabrera, Vilassar i Premià. Junt als seus companys, però, seran jutjats per rebel·lia i condemnats per traïció a ser executats i arrossegats pels carrers de Barcelona. Però Pere Joan Ferrer, ja incorporat a l’exèrcit de Joan II, havia escollit l’opció que li sortirà millor.
El 1472 es dirigeix a Mataró. Els municipis del que coneixem com el Maresme avui en dia se situaven entre les zones més fidels a la causa catalana. Ferrer no pot vèncer els mataronins i es dirigeix a Argentona. Vol posar sota el seu poder els seus futurs vassalls i el Senyor per dret d’herència, Pere Desbosch. A Pere Joan Ferrer Li planten cara i el rebutgen, però finalment Desbosch haurà de cedir sense renunciar al títol de Senyor dels castells de Sant Vicenç i Vilassar.
Un cop Pere Joan Ferrer és ja amo i senyor del castell de Burriac, decideix aixecar-lo de les seves runes per convertir-lo en la seva residència habitual. Per això exigeix als vassalls que treballin un jornal cada 15 dies. Aquí començaran els maltractes i les desavinences amb ells, conflicte en el qual haurà d’intervenir el rei a favor del poble. No serà Joan II, però, vell i feble, qui portarà la solució als súbdits del cruel Baró de Burriac, sinó el seu successor, Ferran II, el Catòlic. El 1479 escriu una carta al baró i el crida a no seguir amb les injustícies que cometia amb els seus vassalls. De res servirà fins que el monarca recuperi les parròquies, previ pagament del vassallatge. A més, l’infame baró va continuar vivint a Burriac fins la seva mort. Segons els historiadors, entre 1502 i 1504.
D’altra banda, Pere Joan Ferrer, a banda de la guerra i el conflicte amb els seus vassalls, va desenvolupar una passió per la literatura que va donar els seus fruits. És l’autor de El Sumari de batalla a ultrança, un manual d’usos i costums dels cavallers. I també d’una interessant petita obra al·legòrica que, amb el títol de El Pensament i amb pretensions líriques, exalta l’ideal cavalleresc i amorós.
Actualment Cabrera de Mar recorda la figura del baró i la seva esposa, Elionor de Sarriera, amb dos gegants que surten a ballar tant a les activitats festives del municipi, com en d’altres sortides que es fan pel territori. No en va, el gegant porta l’espasa i els llibres com a referents. En la figura del Baró de Burriac trobem un model de l’època, marcat pels conflictes de poder i l’ambició, una figura feudal en un temps molt convulsos de la nostra història
Burriac en 3D en un llibre
Una interessant iniciativa privada que complementa el ric patrimoni arqueològic i històric del castell és el llibre ‘La Vall de Cabrera de Mar a l’època medieval, el Castell de Burriac en 3D’, coordinat per Josep Maria Rovira, historiador, arqueòleg i professor de dibuix, especialista en dibuix infogràfic 3D i estudiós del municipi.
Aquest treball s’ha impulsat amb un Verkami i és previst que surti la segona quinzena de setembre. El llibre té 7 capítols escrits per experts i destacats especialistes en la matèria com Joan Carles Alay, Joan Francesc Clariana, Rosa Isabel Garí, Antoni Llamas, Enric Subiñà, Jaume Vellvehí i el mateix Josep Maria Rovira; amb pròleg del director del Museu Arxiu de Santa Maria - Centre d’Estudis Locals de Mataró, Nicolau Guanyabens.
Es tracta d’un treball de divulgació, didàctic i pedagògic sobre el castell de Burriac, amb nombroses il·lustracions 3D, restitucions virtuals, simulacions o recreacions infogràfiques i fotografies, per a explicar la seva arqueologia, la seva arquitectura i la seva història.
El llibre és el segon de la col·lecció i forma part d’una col·lecció de 4 o 5 volums.
Article d'Albert Calls escrit amb l’assessorament de l’historiador Joaquim Graupera