El judici per l'esfondrament de dues cases a Caldes d'Estrac ha començat aquest dimecres dia 17 als jutjats de Mataró quan fa dos anys que van tenir lloc els fets. Els afectats denuncien que l'obra privada de la Fundació Palau va causar l'esfondrament, però reparteixen responsabilitats, ja que l'Ajuntament propietari del terreny va autoritzar els treballs. Una de les famílies, segons ha avançat la seva advocada a l'ACN, demanarà fins a 720.000 euros d'indemnització, en els quals s'inclouen els costos de la reconstrucció dels habitatges.
Refer la casa esfondrada, les despeses generades per la pèrdua del mobiliari, indemnitzacions per les despeses generades pel lloguer que van assumir els veïns en perdre casa seva i els danys morals. Tot aquest paquet ha estat valorat per l'advocada de la família López Rubió amb 720.000 euros. La xifra és el que calcula que haurien de percebre els afectats per l'esfondrament de casa seva a Caldes d'Estrac.
L'advocada, Noelia Forquet, ha comentat que durant els últims dos anys s'ha intentat arribar a una solució negociada entre les parts però lamenta que això no hagi estat possible. "No ha quedat altre remei que acudir als Jutjats perquè els afectats es mereixen una solució", ha explicat. Els representants legals dels altres veïns afectats, la família Baró, no han volgut fer declaracions.
Pel que fa a l'inici del judici, l'actual alcalde de Caldes d'Estrac i patró de la Fundació Palau, Josep Maria Freixas, ha reconegut que a l'iniciar-se l'obra no s'havia demanat ni llicència d'obres, ni estudi d'impacte. Tot i això, l'alcalde ho ha justificat dient que el projecte va està en exposició pública a l'Ajuntament i que ningú va presentar-hi al·legacions.
Cases antigues
Per la seva banda, l'arquitecte Josep Maria Pujol, que treballa per l'Ajuntament, i també com a privat, ha defensat el projecte de les obres de la Fundació Palau. Segons Pujol, es va dur a terme el procediment més segur possible, ja que no es va tocar la mitgera de la casa esfondrada al número 2 del carrer Santema. L'arquitecte també ha apuntat a la possibilitat que les casses caiguessin per la seva antiguitat.
En aquest sentit, Pujol comenta que en una visita feta a una de les dues cases, a poc d'haver-se iniciat les obres, va observar que l'estat de conservació era "lamentable" i que ja hi havia esquerdes, fruit de la "poca cura" dels seus propietaris. Aquesta explicació ha indignat als veïns afectats, que han hagut de contenir-se per no aixecar la veu durant el judici.
Un dels veïns afectats, Javier López, ha explicat que les esquerdes van començar a aparèixer amb les obres i que, en un primer moment, la Fundació Palau "va reconèixer la seva culpa" i va tapar algunes d'aquestes primeres esquerdes. López lamenta que tant la fundació com l'Ajuntament, però, es desentenguessin de la seva responsabilitat quan se'ls va caure la casa.
L'arquitecte Josep Maria Pujol ha rebatut aquesta afirmació i explica que l'únic que se'ls va fer va ser pintar-los la façana per una qüestió d''imatge'. En aquest punt, Pujol s'ha mostrat molt contundent: 'En veure que pintàvem la façana es pensaven que els arreglaríem la casa, però la casa es seva', ha sentenciat.
La primera sessió del judici ha finalitzat amb els testimonis de les empreses contractades per fer les obres de la Fundació Palau, que s'han dedicat a defensar la seva feina. Està previst que el judici s'allargui dos dies més i els veïns esperen que la sentencia que en resulti 'faci justícia'. 'Em passat dos anys molt dolents i hem hagut de marxar a viure fora del poble sense l'ajuda de ningú', ha comentat Javier López.
