La segona edició del Festival Shakespeare de Santa Susanna comença avui amb l'estrena de La tempestad, posada en escena a càrrec de la companyia UR-Teatro. Després de la magnífica acollida que va tenir el festival l'any passat, aquest estiu torna fins el 22 d'agost a la masia de Can Ratés.
Paco Azorín, director del festival, destaca el pas endavant d'enguany amb la xifra del 80% d'obres que són estrenes absolutes, mentre que també una majoria de les peces són produccions o coproduccions del propi festival. Azorín remarca també que en el festival no s'hi poden veure només obres de Shakespeare, sinó també peces que es poden considerar inspirades per Shakespeare.
La tempestad, coproduïda pel festival juntament amb el Govern Basc, és el principal reclam d'aquesta segona edició. La peça farà avui la seva estrena absoluta i es podrà veure també demà dia 13 a l'espai gran del festival. Dirigida i traduïda per Helena Pimenta, l'obra té com a protagonistes a Ramón Barea, Alex Angulo i Concha Milla, entre altres. Pimenta diu haver elegit un camí molt humà a la història de Pròsper, el duc de Milà destronat que marxa a viure en una illa deserta, reflexada com un enorme terra de color blanc que ocupa la totalitat de l'escenari. A l'escenari gran o pati, també es podrà veure el dia 15 El rei Lear de Calixto Bieito, amb Josep Maria Pou, Pep Cruz o Carles Canut en el repartiment.
Des de la direcció s'insisteix en què dins del cartell no només hi caben títols consagrats sinó també apostes una mica més arriscades, que són, en paraules d'Azorín, les petites perles del festival i que es poden veure en l'espai petit o jardí. Entre aquestes obres, algunes de les quals s'agrupen sota l'epígraf 4 Shakespeare, destaca Últim quadern de notes de William Shakespeare, una peça teatral a partir d'un assaig de l'anglès Edward Bond, que imagina la troballa d'un quadern amb notes de Shakespeare amb els pensaments de l'autor sobre la seva època. Altres espectacles que es poden veure en l'espai jardí són La comèdia dels errors, amb coreografies de Cocó Comín, un Macbeth o un Otel·lo, entre altres.
